- Inici


Benjamí Planes, un dels Fundadors de la IBEC (Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya) , president del Consell Evangèlic de Catalunya, director de la revista Presència Evangèlica i un dels predicadors bíblics més respectats en el món evangèlic català ha passat a la presència del Senyor a l’edat de 94 anys.

Benjamí Planes, era l’actual president del Consell Evangèlic de Catalunya, i ha estat un dels impulsors de la traducció de les Escriptures i dhimnes al català

La contribució de Benjamí Planes ha estat fonamental per a la normalització lingüística del català en les esglésies evangèliques, a través de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC).

Benjamí Planes va ser un dels impulsors de la IBEC, que ha editat la traducció de la Bíblia al català , l’himnari evangèlic en català Cants de Glòria i també una de les primeres publicacions evangèliques en català: la revista Presència Evangèlica, fundada a finals dels anys 60.   (llegir-ne més)

El passat 13 de juny vam visitar l'església que es reuneix a Les Planes de Vallvidrera, molt a prop de l'estació dels FGC, al sector del Rectoret.  Aquí en podeu veure un reportatge fotogràfic.

 Oriol Junqueras
Presó de Lledoners, desembre de 2018

L’Antic Testament va posar per escrit tradicions orals, que havien sorgit molts segles abans. I això permet resseguir, en un sol text, l’evolució de determinats conceptes i idees al llarg del temps.
Posem-ne un exemple. En el Gènesi, que reflecteix les interpretacions més antigues de la tradició jueva, els pastors encarnen els valors més positius i favorables, perquè, quan es construeix aquella primera història fundacional, el poble jueu era un poble nòmada dedicat a pasturar els seus ramats. Així, doncs, no és estrany que Abel sigui pastor i Caín, agricultor (Gn 4,2). I, encara que dins del mateix Gènesi, ja s’assenyalen algunes mancances dels pastors (Gn 13,7; 26,20; 46,34), el rei David havia identificat a Déu amb un pastor, en afirmar que “El senyor és el meu pastor” (Sl 23,1).
En temps de Jesús, en canvi, tot havia canviat. Les classes dirigents d’Israel consideraven els pastors com uns marginats socials, que vivien gairebé com a delinqüents. I, en aquest sentit, en el llibre de Jeremies s’afirma que “Molts pastors han devastat la meva vinya, han trepitjat el meu camp. Han convertit el meu camp predilecte en un desert desolat, deplorable (Jr 12,10- 11). I, en la tradició talmúdica s’afirma que els pares no han d’ensenyar als seus fills la feina de pastor “perquè és una feina de lladres”.
En aquest context, que l’Àngel del Senyor esculli els pastors per anunciar el naixement del Jesús resulta sorprenent... revolucionari. La descripció que en fa l’Evangeli de Lluc no és pas la crònica d’un esdeveniment, sinó un missatge teològic profundament transformador. Els que es dirigeixen a Betlem no són les autoritats civils o eclesiàstiques, ni els rics o els savis... sinó els marginats de la societat.
I “l’Àngel del Senyor” no els exigeix ni penediments, ni sacrificis, ni penitències, ni propòsits d’esmena... sinó que els anuncia simplement l’Amor de Déu. Un amor gratuït i incommensurable. Un amor que no premia els mèrits dels creients, sinó que sacia les necessitats dels pecadors.
El Déu de Lluc és el Déu de la misericòrdia. Els pastors reben amb temor l’Àngel del Senyor (Lc 2,9), però la glòria del Senyor els omple de llum i l’Àngel els tranquil·litza exclamant “No tingueu por!” (Lc 2,10). Des dels primers versicles de l’Evangeli, doncs, queda clar que Déu no pretén fer por, sinó alliberar-nos de la por.

La revista Saó, en el seu darrer número, publica un dossier sobre el Protestantisme, amb articles i entrevistes, entre altres a Noemí Cortès i a Daniel Giralt-Miracle.  Podeu accedir al dossier des d'aquest enllaç

  • Estàs aquí: 
  • Inici