CARTA ALS

ROMANS 

1

1 Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, elegit per anunciar l'evangeli de Déu,
2 anteriorment promès per mitjà dels seus profetes en les Sagrades Escriptures,
3 en referència al seu Fill, que per descendència humana és llinatge de David,
4 però per virtut de l'Esperit santificador constituït Fill poderós de Déu en base a la resurrecció d'entre els morts: Jesucrist, Senyor nostre.
5 D'ell hem rebut el do de l'apostolat perquè, a glòria del seu nom, hi hagi una resposta de fe entre tots els pobles gentils.
6 Entre aquests també hi sou comptats vosaltres, cridats a ser de Jesucrist.
7 A tots els estimats de Déu que viuen a Roma, cridats a ser sants: sigui amb vosaltres la gràcia i la pau de part de Déu Pare nostre i de Jesucrist, el Senyor.

Anhel de visitar Roma

8 Per començar vull donar gràcies al meu Déu, per mitjà de Jesucrist, per tots vosaltres, perquè la vostra fe és lloada arreu del món.
9 Déu, el qui serveixo amb tota la força del meu esperit predicant l'evangeli del seu Fill, m'és testimoni de com constantment us tinc presents
10 en les meves pregàries, demanant sempre de poder tenir per fi, si Déu ho vol, l'oportunitat de venir-vos a veure.
11 Perquè tinc moltes ganes d'estar amb vosaltres per comunicar-vos algun do espiritual que us consolidi;
12 més ben dit, per tenir en companyia vostra un mutu consol en la fe que ens és comuna a vosaltres i a mi.
13 Vull que sapigueu, germans, que moltes vegades m'he proposat fer-vos una visita per recollir també entre vosaltres algun fruit, com entre els altres pobles, però no m'ha estat possible fins ara.
14 Em dec tant als grecs com als estrangers, tant als instruïts com als ignorants.
15 Així que, per part meva, tinc moltes ganes d'exposar-vos l'evangeli també a vosaltres, els qui viviu a Roma.

L'evangeli, poder de Déu

16 Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tothom qui creu; primer el jueu, i després el no jueu.
17 Ja que en l'evangeli es revela la justícia que ve de Déu, de fe en fe, tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.

Els pagans no tenen excusa

18 De fet, la reprovació de Déu es revela des del cel contra tota mena d'impietat i de malícia dels homes que ofeguen la veritat amb la injustícia,
19 atès que allò que podem conèixer de Déu els és palès, perquè Déu els ho ha mostrat.
20 De fet, allò que ell té d'invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d'ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mitjà de les seves obres, de manera que no tenen excusa,
21 ja que després d'haver conegut Déu, en comptes de glorificar-lo i donar-li gràcies com a Déu, s'han abandonat als seus fútils raonaments i se'ls ha ofuscat l'enteniment.
22 Pretenien ser savis, però s'han fet necis;
23 han substituït la glòria de Déu immortal per imatges d'homes mortals, d'ocells, de quadrúpedes i de rèptils.
24 Per això Déu els ha deixat a mercè de les cobejances dels seus cors, de manera que ells mateixos deshonren el propi cos.
25 Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.
26 Per això Déu els ha deixat a mercè de passions degradants: les seves dones han convertit les relacions naturals en altres contra natura.
27 Igualment els homes, deixant les relacions normals amb la dona, s'han encegat en el desig pervers dels uns per als altres; homes que amb homes practiquen actes reprovables, i amb això reben en la seva persona les conseqüències lògiques de la seva desviació.
28 Com que no els interessa tenir un coneixement correcte de Déu, Déu els ha deixat a mercè de sentiments depravats que els duen a ser immorals,
29 a omplir-se de tota mena d'injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carregats d'enveges, de crims, de discòrdies, d'engany, de malignitats i murmuracions;
30 són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; enginyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
31 sense seny, sense paraula, sense cor i sense pietat.
32 Aquests, tot i coneixent bé la sentència de Déu que condemna a mort tots els qui fan aquestes coses, no solament segueixen fent-les, sinó que encara abonen que els altres les facin.