EVANGELI SEGONS
LLUC
19
La conversió de Zaqueu
1 Entrant a Jericó, anava travessant la ciutat,
2 i, vet aquí que un home anomenat Zaqueu, encarregat dels recaptadors i molt
ric,
3 intentava de veure qui era Jesús, però no podia perquè l'aglomeració de la
gent li ho impedia, ja que ell era baix d'estatura.
4 Es va posar a córrer cap a un punt més avançat i es va enfilar en una
figuera per veure'l, ja que havia de passar per allí.
5 Quan Jesús va arribar en aquell punt, va alçar la vista i li digué: "Zaqueu,
baixa ara mateix, que avui haig d'allotjar-me a casa teva."
6 Ell baixà de seguida i el va rebre tot content.
7 Tots els qui ho van veure rondinaven i deien: "Ha entrat a allotjar-se a
casa d'un pecador."
8 Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: "Mira, la meitat dels
meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna
quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més."
9 Jesús li digué: "Avui ha vingut la salvació en aquesta casa, ja que
aquest també és fill d'Abraham.
10 Perquè el Fill de l'Home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia
perdut."
La paràbola de les mines
(Mt 25,14-30)
11 Com que la gent seguia amb atenció tot això, hi va afegir una paràbola,
perquè era a prop de Jerusalem i la gent es pensava que d'un moment a l'altre
es manifestaria el Regne de Déu.
12 Digué, doncs: "Un home noble havia d'anar a un país llunyà per rebre
la investidura reial i després tornar.
13 Va fer venir deu servidors seus i els repartí deu mines i els digué: 'Negocieu-hi
fins que torni.'
14 Els seus conciutadans l'odiaven, i van enviar darrere d'ell uns comissionats
que diguessin: 'No volem que aquest home ens governi.'
15 Quan va tornar de rebre la dignitat reial, féu venir els servidors als quals
havia donat els diners, per saber el que havia guanyat cadascú.
16 Es presentà el primer i va dir: 'Senyor, la teva mina n'ha produït deu.'
17 Li digué: 'Bé, bon servidor. Ja que has estat fidel en tan poca cosa, et
concedeixo autoritat sobre deu poblacions.'
18 El segon va venir i digué: 'La teva mina, senyor, n'ha produït cinc.'
19 A aquest li va dir igualment: 'També tu pren autoritat sobre cinc
poblacions.'
20 En va venir un altre i digué: 'Senyor, aquí tens la teva mina, que he
tingut guardada en un mocador
21 perquè tenia por, ja que tu ets un home exigent: prens el que no has deixat
i culls el que no has sembrat.'
22 Li replicà: 'Per la teva boca et condemno, mal servent. Sabies que sóc un
home exigent, que prenc el que no he deixat i cullo el que no he sembrat.
23 Per què, doncs, no has dipositat el meu capital al banc? En tornar, jo
l'hauria cobrat amb el rèdit.'
24 Llavors digué als presents: 'Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té
deu.'
25 Li van contestar: 'Senyor, si ja en té deu.'
26 Us asseguro que a tot aquell qui té se li donarà; en canvi, a aquell qui no
té, fins allò que té li serà pres.
27 Pel que fa a aquells enemics meus que no em volien com a sobirà, porteu-los
aquí i degolleu-los davant meu."
L'entrada a Jerusalem
(Mt 21,1-11 Mc 11,1-11 Jn 12,12-19)
28 Dit això, anava al davant pujant cap a Jerusalem.
29 Quan fou a prop de Betfagé i Betània, ja tocant a la muntanya anomenada de les
Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles
30 i els digué: "Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, en entrar-hi,
trobareu un pollí fermat que cap home no ha muntat mai. Desfermeu-lo i
porteu-me'l.
31 Si algú us pregunta per què el desfermeu, contesteu: 'El Senyor el
necessita'."
32 Van marxar, doncs, els enviats, i ho van trobar tal com els ho havia dit.
33 Mentre desfermaven el pollí, els amos els digueren: "Per què el
desfermeu?"
34 Ells contestaren: "El Senyor el necessita."
35 El van portar a Jesús, van cobrir el pollí amb els seus vestits i hi van
fer muntar Jesús.
36 Mentre ell avançava, estenien els seus mantells pel camí.
37 Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la colla
de seguidors van començar alegrement a lloar Déu amb grans crits, per tots els
prodigis que havien vist,
38 i deien: "Beneït el Rei, que ve en nom del Senyor! Pau en el cel i
glòria en les altures!"
39 Alguns dels fariseus que eren entre la multitud li digueren: "Mestre,
renya els teus deixebles."
40 Ell respongué: "Us asseguro que, si aquest callen, cridaran les
pedres."
41 Quan ja era a prop, veié la ciutat i, plorant per ella,
42 va dir: "Si també tu sabessis trobar en aquest dia el que et pot dur a
la pau! Però ara ho desconeixes.
43 Vindran damunt teu dies en què els teus enemics t'envoltaran amb trinxeres,
t'assetjaran i t'estrenyeran per tots costats,
44 i t'arrasaran amb els teus habitants a dins, i de tu no deixaran pedra sobre
pedra, per no haver reconegut el temps en què se't visitava."
Jesús en el temple
(Mt 21,12-17 Mc 11,15-19 Jn 12,13-22)
45 Quan va entrar al temple es va posar a expulsar-ne els venedors, mentre
els deia:
46 "Diu l'Escriptura: La meva casa serà casa d'oració; en canvi,
vosaltres l'heu convertida en una cova de lladres."
47 Cada dia ensenyava en el temple, i els principals sacerdots i els mestres de
la Llei, junt amb els notables del poble, buscaven la manera d'eliminar-lo,
48 però no trobaven com fer-ho, perquè tot el poble estava pendent del que ell
deia.