APOCALIPSI
11
Els dos testimonis
1 Llavors van donar-me una canya semblant a una vara, i em van dir: "Alça't i amida el santuari de Déu i l'altar i el recinte dels adoradors,
2 però prescindeix del pati exterior del temple i no l'amidis, perquè ha estat
permès als pagans de trepitjar la ciutat santa per quaranta-dos mesos.
3 Durant els mil dos-cents seixanta dies faré que els meus dos testimonis
profetitzin vestits de sac.
4 Aquests són les dues oliveres i els dos lampadaris que es troben a la
presència del Senyor de la terra.
5 Si algú els vol fer mal, els surt de la boca un foc que destrueix els seus
enemics. D'aquesta manera ha de morir tothom qui els vulgui fer mal.
6 Tots dos tenen el poder de cloure el cel per impedir la pluja durant els dies
de la seva profecia, i tenen poder sobre les aigües per a convertir-les en
sang, i per a ferir la terra amb tota mena de calamitats tantes vegades com
vulguin.
7 Però en acabar de donar el seu testimoniatge, la bèstia que puja de l'abisme
els farà la guerra, els derrotarà i els matarà,
8 i els seus cossos quedaran exposats a la plaça de la gran ciutat, que,
simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, on també el seu Senyor fou
crucificat.
9 Durant tres dies i mig, gent dels diversos pobles, tribus, llengües i nacions
contemplaran els seus cossos, i no permetran que les seves despulles siguin
sepultades.
10 Els habitants de la terra se'n congratularan i ho festejaran fent-se presents
els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren una mortificació per als
habitants de la terra."
11 Però després dels tres dies i mig, un alè de vida enviat per Déu va
entrar en ells i es van posar drets davant els qui els miraven presos de pànic.
12 Aleshores van sentir una veu potent que del cel estant deia: "Pugeu
aquí!" I van pujar al cel en el núvols, a la vista dels seus enemics.
13 En aquell instant es produí un gran terratrèmol, i la desena part de la
ciutat es va esfondrar; set mil persones van morir per causa del terratrèmol, i
els qui van quedar, esfereïts, lloaven el Déu del cel.
14 El segon "ai" ha passat, i el tercer vindrà tot seguit.
El regne ha passat a ser del Senyor
15 El setè àngel va tocar la trompeta, i el cel s'omplí d'aclamacions que
deien: "El regne del món ha passat a ser del Senyor nostre i del seu
Crist, i regnarà pels segles dels segles!"
16 Els vint-i-quatre ancians, que eren asseguts als seus setials davant Déu,
s'abocaren de cara a terra adorant Déu,
17 i deien: "Gràcies, Senyor Déu Totpoderós, el qui és i el qui era,
perquè has assumit el teu gran poder i has començat a regnar.
18 Les nacions estaven furioses, però ha arribat el teu furor i el moment de
jutjar els morts, de recompensar els teus servents, els profetes, el poble sant
i els qui veneren el teu nom, tant petits com grans, i de destruir els qui
destrueixen la terra."
19 I el santuari de Déu que hi ha al cel es va obrir i es va veure l'arca de
l'aliança dins el santuari, mentre esclataven llampecs i retrunys de trons, un
fort terratrèmol i una gran pedregada.