SEGONA CARTA ALS
CORINTIS
5
L'habitatge celestial
1 Sabem que si la tenda de la nostra estada terrenal s'enfonsa tenim un
edifici proveït per Déu, una casa que no l'han construïda mans humanes,
eterna, al cel.
2 Mentrestant, en aquesta estada terrenal, gemeguem pel desig que tenim de ser
revestits del nostre habitatge del cel,
3 encara que també en serem desvestits, no en quedarem despullats.
4 De fet, els qui encara som en aquesta tenda gemeguem i ens sentim afeixugats,
perquè no voldríem ser desvestits, sinó revestits, de manera que la nostra
mortalitat sigui absorbida per la vida.
5 I és Déu mateix qui ens prepara amb aquest fi, i ens ho garanteix donant-nos
l'Esperit.
6 Per tant, sempre estem animosos, tot i que sabem que mentre ocupem aquest cos
estarem exiliats del Senyor,
7 perquè ens guiem per la fe i no per la vista.
8 Amb tot, estem força animosos, malgrat que ens estimaríem més estar
exiliats del cos i anar a viure amb el Senyor.
9 Sigui com sigui, tant si som al cos, com si en som fora, el que desitgem és
complaure el Senyor,
10 perquè cal que tots nosaltres ens presentem tal com som davant del tribunal
de Crist, per tal que cadascú rebi el que li pertoqui segons el que hagi fet de
bo o de menys bo, mentre era al cos.
El ministeri de la reconciliació
11 Envaïts, doncs, del respecte que es deu al Senyor, intentem persuadir els
homes, ja que Déu ens coneix prou; i espero que en les vostres consciències
tingueu un concepte ben clar de nosaltres.
12 No és que tornem a justificar-nos davant vostre, sinó que us volem donar
ocasió d'enorgullir-vos de nosaltres, per tal que sapigueu com respondre als
qui s'enorgulleixen d'allò que és superficial, i no d'allò que és profund.
13 Perquè si ens hem excedit, per Déu ho hem fet, i si hem procurat
moderar-nos, per vosaltres ho hem fet.
14 I és que l'amor de Crist ens obliga a reconèixer, de fet, que si un va
morir per tots vol dir que tots han mort;
15 i va morir per tots, per tal que els qui viuen ja no visquin per a ells
mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ha ressuscitat per tots.
16 De manera que nosaltres, des d'ara ja no valorem ningú humanament, i si vam
valorar el Crist humanament, ara ja no ho fem.
17 Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò
antic ja ha passat, i una nova realitat s'ha fet present.
18 I tot és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell per mitjà de Crist i
ens ha confiat el ministeri de la reconciliació;
19 vull dir que Déu, per mitjà de Crist, reconciliava el món amb ell mateix,
passant per alt les seves transgressions i dispositava en nosaltres el missatge de
la reconciliació.
20 Així, doncs som ambaixadors de Crist, i és com si Déu exhortés per mitjà
nostre. Us preguem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu.
21 Al qui desconeixia per complet el pecat, li carregà el pecat per nosaltres,
per tal que nosaltres obtinguéssim la rehabilitació de Déu per mitjà d'ell.