SEGONA CARTA ALS
CORINTIS
1
1 Pau, apòstol de Crist Jesús per designi de Déu, i el germà Timoteu, a
l'església de Déu que és a Corint, amb tots els creients d'arreu de l'Acaia.
2 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, nostre Pare, i del Senyor
Jesucrist.
Acció de gràcies pel consol
3 Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot
compassió i Déu que és tot consol.
4 Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres
sapiguem confortar els qui passen qualsevol aflicció, gràcies al fet que
nosaltres mateixos hem experimentat el consol de Déu.
5 Perquè, si bé els sofriments de Crist ens omplen a vessar, també és cert
que ens omple a vessar la consolació per mitjà de Crist.
6 Si passem alguna aflicció és perquè redundi en benefici vostre i en la
vostra salvació, i si som consolats és perquè redundi en la vostra
consolació, que fa créixer la paciència per a suportar aquestes mateixes
afliccions que nosaltres patim.
7 Tenim motius de sentir-nos esperançats pel que fa a vosaltres, perquè sabem
que si sou companys de sofriments, ho sou també de la consolació.
8 Germans, no vull deixar d'explicar-vos les afliccions que vam haver de passar
a l'Àsia. Foren tan aclaparadores que no les podíem suportar. Vam arribar a
desesperar de la vida.
9 Però, si dintre nostre sentíem punyent la sentència de mort, va ser perquè
no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita
els morts.
10 Ell ens va salvar de tan greus perills de mort, i continuarà salvant-nos-en.
Confiem que ell en endavant continuarà salvant-nos,
11 si vosaltres també hi ajudeu intercedint per nosaltres en oració; així, si
per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici,
seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.
Pau canvia de plans
12 Si d'alguna cosa podem estar orgullosos, és del testimoniatge de la
nostra consciència, que ens certifica el bon comportament que hem tingut amb
tothom, i especialment envers vosaltres, amb la puresa i l'honestedat que ve de
Déu, sense pretensions de saviesa humana.
13 Ben cert, en les nostres cartes no hi escrivim res més que allò que hi
llegiu i compreneu. Confio que ho acabareu d'entendre perfectament,
14 ja que heu començat a entendre-ho, a fi que nosaltres siguem un motiu
d'orgull per a vosaltres, i vosaltres sigueu la nostra satisfacció el dia del
nostre Senyor Jesús.
15 I amb aquest convenciment havia pensat de venir primer a vosaltres, i així
serien dues les vegades que tindríeu el goig de veure'm:
16 la primera, camí de Macedònia, i després, de tornada, hauria vingut a
veure-us i a preparar amb vosaltres el viatge a Judea.
17 ¿Serà que en aquest projecte he obrat amb lleugeresa? ¿O penseu que faig
els meus plans amb mires humanes, dient sí i no segons la meva conveniència?
18 Déu és testimoni que no us diem un sí i un no alhora.
19 Perquè el Fill de Déu, Crist Jesús, que Silvà, Timoteu i jo hem predicat
entre vosaltres, no és sí i no alhora, ans ha estat sí en ell,
20 puix que en ell totes les promeses de Déu han esdevingut un "Sí". Per això,
quan lloem Déu diem l'Amén per mitjà d'ell.
21 És Déu qui ens referma en Crist juntament amb vosaltres. És Déu qui ens
ha escollit,
22 qui ens ha marcat amb el seu segell i ha posat, endemés, en els nostres cors
la garantia de l'Esperit.
23 Jo poso Déu per testimoni sobre la meva vida que, si encara no he vingut a
Corint, ha estat per consideració a vosaltres.
24 No és que ens vulguem fer els amos de la vostra fe, sinó que volem ser
cooperadors del vostre goig, car en la fe ja esteu prou ferms.