PRIMERA CARTA A
TIMOTEU
6
Les coses que Timoteu ha d'ensenyar
1 Els qui estan lligats a servitud, que considerin els seus amos dignes de
tot respecte, per tal que el nom de Déu i la doctrina no siguin denigrats.
2 I els qui serveixen a amos creients, que no els menyspreïn pel fet de ser
germans, sinó que els serveixin millor, atès que els qui es beneficien del seu
bon servei comparteixen la fe i l'amor. Aquestes són les coses que has
d'ensenyar i predicar.
3 Si algú ensenya doctrines diferents i no està d'acord amb les paraules sanes
de nostre Senyor Jesucrist, i amb la doctrina que és conforme a la pietat,
4 és un pretensiós que no sap res de res. De fet, té la febre de les
discussions i les polèmiques, que són les que originen les enveges, les
discòrdies, les maledicències, les suspicàcies malignes,
5 els conflictes constants, propis de gent mentalment corrompuda, que és lluny
de la veritat, i que pensa que pot fer negoci amb la pietat.
6 Certament, la pietat és un gran negoci si un s'acontenta amb el que té.
7 Perquè res no hem dut al món i tampoc no podrem endur-nos-en res.
8 Tanmateix, ens acontentarem amb tenir menjar i vestit.
9 Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt
d'ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s'enfonsi en la ruïna i la
perdició.
10 Perquè l'afany de diner és l'arrel de tots els mals. Per aquest afany
alguns s'han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per
dins.
Recomanacions finals
11 Però tu, home de Déu, fuig de tot això i segueix la justícia, la
pietat, la fe, l'amor, la constància, la bondat.
12 Lliura el noble combat de la fe, agafa't fort a la vida eterna, a la qual has
estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts
testimonis.
13 T'encarrego davant Déu, que dóna vida a totes les coses, i del Crist
Jesús, que va donar testimoniatge davant de Ponç Pilat amb una tan noble
confessió,
14 que observis el que t'he manat, sense falta ni retret, fins a la plena
manifestació de nostre Senyor Jesucrist,
15 la qual farà aparèixer, quan sigui l'hora, el benaurat i únic Sobirà, el
Rei de reis i el Senyor de senyors,
16 l'únic que posseeix la immortalitat, que habita en la llum inaccessible, a
qui cap home no ha vist mai ni tampoc no el pot veure. A ell honor i domini
etern. Amén!
17 Als rics d'aquest món, recomana'ls que no siguin altius ni posin
l'esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de
tot abundosament perquè en fruïm.
18 Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos
disposats a compartir,
19 que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que
els permetrà fer seva la vida veritable.
20 Timoteu, guarda bé això que tens confiat; no t'escoltis les foteses dels
discursos irreverents, ni les disquisicions polèmiques de la mal anomenada
ciència;
21 alguns que l'han volguda seguir s'han desviat de la fe.
Que la gràcia sigui amb vosaltres.