Jo clamo davant teu nit i dia

(Càntic. Salm. Dels fills de Corè. Del mestre de cant. Al to de “Mahlat leanot”. Maskil d’Heman, l’ezrahita.)

1 Senyor, Déu de la meva salvació,

jo clamo davant teu nit i dia;

2 que la meva pregària arribi a la teva presència,

para atenció al meu plany.

3 Tinc l’ànima saturada d’adversitats,

i la meva vida s’acosta a les portes de la mort;

4 em veuen ja davallant a la fossa,

sóc com un home sense forces,

5 abandonat entre els difunts

com els cadàvers que jauen al sepulcre,

que no els recordes més,

que han estat arrencats de la teva atenció.

6 M’has posat al lloc més profund de la fossa

entre tenebres, en la foscor abismal.

7 Pesa damunt meu la teva indignació,

i m’enfonses amb totes les teves onades. (Pausa)

8 Has allunyat de mi els coneguts,

m’has tornat als seus ulls com un fastigós,

estic reclòs, sense poder sortir.

9 Els meus ulls s’han consumit per l’aflicció;

a tu clamo, Senyor, tots els dies,

i estenc les meves mans cap a tu.

10 ¿És per als morts que faràs prodigis,

o s’alçaran els difunts per lloar- te? (Pausa)

11 ¿Que potser es parla en el sepulcre de la teva bondat,

o de la teva fidelitat en la regió dels morts?

12 ¿Que seran reconeguts en les tenebres els teus prodigis,

i la teva justícia en la terra de l’oblit?

13 Però jo dirigeixo a tu el meu clam, Senyor,

i al matí la meva oració et ve a trobar.

14 Per què, Senyor, rebutges la meva persona

i em gires la cara?

15 Des de petit, estic afligit i sempre feble,

vinc suportant els teus terrors i defalleixo.

16 Van passant damunt meu les teves indignacions,

i em tenen acovardit els teus esglais.

17 M’envolten com l’aigua en tot moment,

m’ofeguen tots plegats.

18 Has allunyat de mi amics i companys,

la meva companya són les tenebres.