Ajuda’ns, oh Déu, salvador nostre

(Salm. D’Assaf.)

1 Oh Déu, els gentils han penetrat en la teva propietat,

han profanat el teu sant temple,

han fet de Jerusalem un munt de ruïnes.

2 Han llençat els cadàvers dels teus servents per menjar dels voltors,

la carn dels teus fidels a les bèsties salvatges.

3 Han vessat com aigua la seva sang

entorn de Jerusalem,

i no hi ha qui els enterri.

4 Ens hem tornat objecte de befa per als nostres veïns,

mofa i escarni dels qui ens envolten.

5 Fins quan, Senyor? T’hauràs enutjat per sempre?

¿S’encendrà la teva gelosia com el foc?

6 Desfoga la teva ira sobre els pagans que no et coneixen,

i sobre aquelles nacions que no invoquen el teu nom,

7 ja que han devorat Jacob

i han desolat el seu habitacle.

8 No recordis en contra nostra les culpes dels avantpassats;

que la teva misericòrdia tot seguit ens vingui a l’encontre,

perquè hem quedat molt abatuts.

9 Ajuda’ns, oh Déu, salvador nostre, per la glòria del teu nom.

Deslliura’ns i esborra els nostres pecats, per amor del teu nom.

10 Per què han de dir els pagans: “On és el seu Déu?”

Que es faci patent a les nacions, i nosaltres ho puguem veure,

la venjança de la sang dels teus servents que ha estat vessada.

11 Que el gemec dels captius arribi fins a tu;

pel teu gran poder fes sobreviure els sentenciats a mort.

12 Retribueix als nostres veïns set vegades

l’ultratge amb què t’han ofès, Senyor!

13 Així nosaltres, el teu poble i ramat de la teva devesa,

et donarem gràcies per sempre;

proclamarem la teva lloança de generació en generació!