Déu meu, en tu he confiat

(Lamentació. De David. Que cantà al Senyor a causa de Cuix, el benjaminita.)

1 Senyor, Déu meu, en tu he confiat;

salva’m dels meus perseguidors i deslliura’m,

2 no fos que, com un lleó, em prenguessin la vida,

me l’arrabassessin i ningú no me’n deslliuri.

3 Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen,

si hi ha culpa en les meves mans,

4 si he tornat mal a qui confiava en mi

–jo que disculpo el qui em vol mal sense motiu–,

5 que em persegueixi l’enemic i m’atrapi,

que esclafi a terra la meva vida

i colgui en la pols la meva honra.

(Pausa)

6 Alça’t, Senyor, amb indignació,

enfronta’t contra la fúria dels meus enemics,

i defensa’m en el judici que prepares.

7 Que s’apleguin els pobles al teu voltant,

i asseu-te damunt d’ells, ben alt, dominant.

8 El Senyor és el jutge dels pobles;

judica’m, Senyor, d’acord amb la meva integritat,

i segons la innocència que hi ha en mi.

9 Cessi ja la malícia dels dolents,

i reforça el just,

tu que examines la intenció i els pensaments,

oh Déu de justícia.

10 Déu es la meva defensa,

el salvador dels rectes de cor.

11 Deu és un jutge just,

i un Déu amenaçant en tot temps.

12 Si no hi ha penediment,

esmola l’espasa,

tiba l’arc i l’apunta,

13 endega armes mortals

i prepara les seves fletxes enceses.

14 Mireu, l’injust: concebé iniquitat,

engendrà malícia, infantarà desengany.

15 Havia cavat una fossa profunda

i ha caigut en la trampa que havia fet.

16 La seva malifeta retorna sobre el seu cap,

i sobre el seu front recau la pròpia maldat.

17 Jo lloaré el Senyor per la seva justícia,

i cantaré el nom del Déu Altíssim.