No em reptis pas amb duresa

(Al mestre de cant. Amb instruments de corda. Al to de “Haixeminit”. Salm de David.)

1 Senyor, no em reptis pas amb duresa,

ni em castiguis indignat.

2 Compadeix-me, Senyor, que em sento malalt.

Guareix-me, Senyor, que els ossos se m’esberlen

3 i la meva ànima està esfondrada del tot.

I tu, Senyor, què esperes?

4 Tomba’t, Senyor, deslliura la meva ànima;

pel teu amor, salva’m,

5 que en la mort no hi ha pas record de tu:

Qui et podrà lloar en l’altre món?

6 Estic desfet de tant gemegar,

cada nit les llàgrimes mullen el meu llit,

el plor xopa el meu coixí.

7 Els meus ulls s’han malmès per la pena,

m’he envellit, rodejat de contrarietats.

8 Aparteu-vos de mi gent perniciosa,

que el Senyor acull el crit del meu plany.

9 El Senyor escolta la meva súplica,

el Senyor accepta la meva pregària.

10 Confosos i desbaratats, tots els meus enemics

recularan avergonyits tot de sobte!