Ningú no fa el bé, ni un de sol

(Del mestre de cant. Salm de David.)

1 Pensa el neci en el seu cor: “No hi ha Déu.”

S’han corromput, la seva conducta és abominable,

no hi ha ningú que faci el bé.

2 El Senyor, del cel estant, observa els mortals

per veure si n’hi ha cap d’assenyat que busqui Déu.

3 Tots s’han rebel·lat, s’han pervertit tots plegats.

Ningú no fa el bé, ni un de sol.

4 ¿No s’adonen, aquests que obren el mal,

que devoren el meu poble com si mengessin pa,

sense invocar el Senyor?

5 De sobte els vindrà el terror,

perquè Déu és enmig del llinatge dels justos.

6 Us podreu burlar de la causa dels pobres,

però el Senyor és el seu refugi.

7 Qui portarà des de Sió l’alliberament d’Israel?

Quan el Senyor restauri la vida del seu poble,

Jacob s’omplirà de goig, i s’alegrarà Israel.