No t’oblidis de l’indefens

Làmed

1 Per què, Senyor, restes tan llunyà,

amagat en els moments de tribulació?

2 Per la supèrbia del malvat es consumeix l’afligit,

que és atrapat en els enganys que han ordit.

3 El malvat es glorieja acomplerta la seva ambició,

beneeix l’avarícia i menysprea el Senyor.

4 El pervers, en el fort del seu orgull, pensa:

“No em demanarà comptes; Déu no s’hi fica.

La seva ira esclata molt amunt.”

Mem

5 A cada instant es referma en els seus propòsits.

Són massa alts els teus judicis per a la seva vista,

tots els seus rivals els tracta amb menyspreu.

6 Interiorment pensa: “Mai no fracassaré;

per anys que passin, jo viuré feliç, sense desgràcies.”

Pe

7 Té la boca plena de malediccions,

d’enganys i violència,

sota la llengua hi cova la malícia i la crueltat.

8 S’està a l’aguait rere la porta,

emboscat, per assassinar l’innocent.

Ain

9 Vigila des de l’amagatall, com un lleó en la malesa;

està observant per atrapar el desvalgut,

i arrabassa el pobre, arrossegant-lo amb el seu filat.

Sade

10 S’ajup arran de terra,

l’indefens cau a les seves urpes.

11 Diu, interiorment: “Déu se n’oblida,

té la cara tapada, mai no veurà res.”

Caf

12 Alça’t, Senyor, estén la teva mà,

no t’oblidis de l’indefens.

13 Per quina raó el dolent es pot burlar de Déu,

pensant que no li demanaràs comptes?

Reix

14 Tu ho has vist, ja que mires la pena i la tristesa

per posar-les a les teves mans.

A tu s’abandona el desvalgut,

ets tu l’ajut dels orfes.

Xin

15 Desarma el braç del pervers i del dolent,

que respongui de la seva maldat

fins que no en quedi ni rastre.

16 El Senyor és Rei per sempre, eternament.

Desapareixen els pagans de la seva terra.

Tau

17 Sempre has atès l’anhel dels afligits, Senyor;

enforteix el seu cor, escolta’ls:

18 per a fer justícia als orfes i als afligits,

que mai més no els torni a fer por l’home terrenal.