Celebració de la Pasqua

1 El Senyor va parlar a Moisès, al desert del Sinaí, el primer mes del segon any d’haver sortit de la terra d’Egipte, i li digué:
2 ”Que els fills d’Israel celebrin la Pasqua al temps que correspon.
3 La celebraran el dia catorze d’aquest mes, al capvespre, al temps indicat i d’acord amb tots els seus reglaments; la celebrareu seguint totes les prescripcions.”
4 Moisès va donar l’ordre als fills d’Israel perquè celebressin la Pasqua,
5 i ells la van celebrar el primer mes, el dia catorze del mes, al capvespre, al desert del Sinaí. Els fills d’Israel ho van fer tot tal com el Senyor ho havia manat a Moisès.
6 Succeí que hi havia uns homes que estaven impurs a causa d’un cadàver humà i no podien celebrar la Pasqua aquell dia. Per això van anar a trobar Moisès i Aaron el mateix dia,
7 i aquells homes van dir: “Estem contaminats per un cadàver humà. Per què hem de ser exclosos de presentar l’ofrena del Senyor juntament amb els fills d’Israel, al seu temps indicat?”
8 Moisès els va contestar: “Espereu que sàpiga el que indicarà el Senyor referent a vosaltres.”
9 I el Senyor va parlar a Moisès, i li digué:
10 “Parla així als fills d’Israel: Qualsevol de vosaltres o dels vostres descendents que s’hagi contaminat a causa d’un cadàver, o bé que es trobi lluny, de viatge, tot i així haurà de celebrar la Pasqua al Senyor.
11 El dia catorze del mes segon, al capvespre, la celebraran; amb pans àzims i herbes amargues la menjaran.
12 No en deixaran gens per a l’endemà, ni li trencaran cap os; l’han de celebrar seguint tot el reglament de la Pasqua.
13 Però l’home que estigui net, i no vagi de camí, si deixa de celebrar la Pasqua, aquella persona serà extirpada d’entre el seu poble, perquè no ha presentat l’ofrena del Senyor al seu temps. Aquella persona carregarà amb el seu pecat.
14 I si un foraster que resideix entre vosaltres vol celebrar la Pasqua del Senyor, l’haurà de celebrar seguint el reglament de la Pasqua i segons la seva prescripció. Tindreu un únic reglament, tant pel que fa al foraster com pel que fa als de la vostra nació.”

El núvol que cobria el Tabernacle

15 El dia que es va aixecar la tenda, el núvol la va cobrir per damunt el Tabernacle del Testimoni, i, al capvespre, es quedava damunt el Tabernacle prenent un aspecte com de foc, fins al matí.
16 Així era sempre: el núvol la cobria i de nit prenia un aspecte de foc.
17 I sempre que el núvol s’alçava per damunt del Tabernacle, els fills d’Israel s’apressaven a aixecar el campament, i en el lloc on el núvol s’aturava, allí mateix acampaven.
18 Per ordre del Senyor es posaven en marxa i per ordre del Senyor acampaven. Estaven acampats tot el temps que el núvol estava aturat sobre la tenda.
19 Encara que el núvol s’estigués molts dies sobre la tenda, els fills d’Israel obeïen el que el Senyor havia manat i no es movien.
20 Si succeïa que el núvol s’estava pocs dies damunt la tenda, quan el Senyor ho manava, marxaven, i quan el Senyor ho manava, acampaven.
21 Si el núvol s’estava damunt la tenda només del vespre fins al matí, així que el núvol s’alçava ells es posaven en marxa. Tant si era de dia com si era de nit, quan el núvol s’alçava, ells marxaven.
22 Tant si s’aturava dos dies, o un mes, o un any, mentre el núvol s’estava damunt la tenda, els fills d’Israel continuaven acampats i no es movien, però així que s’alçava, es posaven en marxa.
23 Per ordre del Senyor acampaven i per ordre del Senyor partien, obeint l’ordre del Senyor, tal com el Senyor els havia transmès per mitjà de Moisès.