Reglamentació dels sacrificis

1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2 “Parla així als fills d’Israel: Quan hàgiu entrat a la terra que jo us donaré com a morada,
3 i presenteu ofrena encesa al Senyor, de les vaques o del ramat, en holocaust o sacrifici, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, o, en les vostres festivitats, per oferir una fragància agradable al Senyor,
4 el qui presenti la seva ofrena portarà al Senyor, com a ofrena vegetal, la desena part d’un efà (uns tres quilos) de flor de farina pastada amb una tercera part d’un hin d’oli (un litre, aprox.),
5 i per a libació, la quarta part d’un hin de vi: això oferiràs, a més de l’holocaust i el sacrifici, per cada anyell.
6 I per un moltó oferiràs, com a ofrena vegetal, dues desenes parts de flor de farina pastada amb una tercera part d’un hin d’oli;
7 i per a libació, la tercera part d’un hin de vi: això oferiràs com a fragància agradable al Senyor.
8 I quan ofereixis un vedell com a holocaust o com a sacrifici, en compliment d’un vot o com a sacrifici de reconciliació al Senyor,
9 presentaràs a més del vedell, com a ofrena vegetal, tres desenes parts de flor de farina pastada amb la meitat d’un hin d’oli;
10 i presentaràs per a libació la meitat d’un hin de vi: és ofrena encesa de fragància agradable al Senyor.
11 Així es farà amb cada vedell, cada moltó, cada cap de bestiar, sigui de les ovelles o de les cabres.
12 Segons el nombre d’animals que oferireu, així ho fareu per cada un, tants com siguin.
13 Tota persona del vostre poble ho farà així, quan presenti ofrena encesa de fragància agradable al Senyor.
14 Si amb vosaltres, o en les vostres generacions futures, sojorna un foraster, o s’estableix enmig vostre, i vol presentar una ofrena encesa de fragància agradable al Senyor, tal com vosaltres ho feu ho farà ell.
15 Un mateix estatut regirà per a vosaltres, els de la congregació, i per al foraster resident: és un estatut perpetu per a totes les generacions. Com vosaltres, així serà el foraster davant el Senyor.
16 Una mateixa llei i un mateix estatut regirà per a vosaltres i per al foraster que resideixi amb vosaltres.”

Les primícies del pa

17 El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
18 “Parla als fills d’Israel i digues-los: Quan hàgiu entrat a la terra on us porto,
19 i mengeu el pa del país, presentareu una ofrena alçada al Senyor.
20 De la primícia de la vostra farina, presentareu una coca com a ofrena alçada; l’heu d’oferir com l’ofrena alçada de l’era.
21 De la primícia de la vostra farina, presentareu al Senyor ofrena alçada durant les vostres generacions.

Els pecats involuntaris

22 Quan per inadvertència pequeu deixant de complir algun d’aquests preceptes que el Senyor ha comunicat a Moisès,
23 és a dir, tot el que el Senyor us ha manat per mitjà de Moisès, des del dia que el Senyor ho ha manat i en endavant per a les vostres generacions,
24 llavors serà que, si el pecat s’ha comès per descuit de la congregació, tota la congregació oferirà un vedell en holocaust de fragància agradable al Senyor, amb la corresponent ofrena vegetal i la seva libació, segons el reglament, i un boc com a ofrena pel pecat.
25 El sacerdot farà l’expiació per tota la congregació dels fills d’Israel i els serà perdonat, perquè fou un pecat involuntari i ells ja hauran presentat el seu sacrifici, ofrena encesa al Senyor, i la corresponent ofrena pel pecat davant el Senyor, pel seu descuit.
26 Així serà perdonat a tota la congregació dels fills d’Israel i al foraster que resideixi entre vosaltres, ja que el descuit va ser de tot el poble.
27 Però si és una sola persona qui peca per descuit, portarà una cabra d’un any com a ofrena pel pecat;
28 el sacerdot farà l’expiació davant el Senyor, per la persona que hagi pecat per inadvertència, i quan en faci expiació li serà perdonat.
29 Tant per al nadiu dels fills d’Israel com per al foraster que visqui entre ells, hi haurà una sola norma per al qui pequi sense voler.
30 Però aquell qui peca deliberadament, tant si és del vostre poble com si és un foraster, ultratja el Senyor; i la tal persona serà extirpada d’enmig del seu poble.
31 Per haver menyspreat la paraula del Senyor i haver infringit el seu manament, aquella persona serà extirpada: damunt seu pesa la seva iniquitat.”

Violació del dissabte

32 Durant l’estada dels fills d’Israel al desert, van trobar un home que recollia llenya en dissabte.
33 Els qui van trobar l’home que recollia llenya el dugueren davant Moisès, Aaron i tota la congregació,
34 i el van posar sota custòdia, perquè encara no s’havia determinat què calia fer en aquell cas.
35 Llavors el Senyor digué a Moisès: “Aquest home ha de morir indefectiblement. Que tota la congregació el mati a pedrades fora del campament.”
36 I la congregació en pes el va treure fora del campament i el van apedregar fins a morir, tal com el Senyor havia manat a Moisès.

Les borles dels vestits

37 El Senyor va dir a Moisès:
38 “Parla als fills d’Israel i mana’ls que ells i les generacions futures es facin borles als angles dels seus vestits, i que subjectin la borla de cada angle amb un cordó blau.
39 Així, portant aquestes borles, quan les veureu, us recordareu de tots els preceptes del Senyor i els complireu, i no us deixareu emportar pel vostre cor i els vostres ulls darrere les coses que acostumeu a buscar, prostituint-vos.
40 Així recordareu i complireu tots els meus manaments, i sereu sants per al vostre Déu.
41 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he tret de la terra d’Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.”