EL PENTATEUC
NOMBRES
14
La rebel·lió d’Israel
1 Llavors tota la congregació va alçar la veu cridant, i el poble es va passar
tota la nit plorant.
2 I els fills d’Israel es van posar a murmurar contra Moisès i Aaron; i tota la
congregació els deia: “Tant de bo que haguéssim mort a la terra d’Egipte o que
moríssim ara en aquest desert!
3 Per què el Senyor ens ha dut en aquesta terra a fer que caiguéssim a tall
d’espasa, que les nostres dones i els nostres fills caiguin en captiveri? No
seria millor tornar a l’Egipte?”
4 I van començar a dir-se entre ells: “Busquem algú que ens guiï i tornem a
l’Egipte!”
5 Moisès i Aaron es prostraren de cara a terra davant tota l’assemblea de la
congregació israelita.
6 Però Josuè, el fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, del grup que havia
explorat el país, es van esquinçar els vestits;
7 i van parlar així a tota la congregació dels fills d’Israel: “La terra per on
hem passat per explorar-la és una terra excel·lent.
8 Si el Senyor es complau en nosaltres, ens portarà fins en aquella terra i ens
la donarà; una terra que regalima llet i mel.
9 Per tant, no us rebel·leu contra el Senyor ni tingueu por de la gent del país,
perquè ens els menjarem com el pa. La seva protecció s’ha allunyat d’ells, i en
canvi, el Senyor està a favor nostre; no els tingueu por.”
10 Però la congregació en pes amenaçava d’apedregar-los. Llavors la glòria del
Senyor aparegué sobre el Tabernacle de Reunió a tots els fills d’Israel,
11 i el Senyor digué a Moisès: “Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan
desconfiaran de mi, malgrat tots els prodigis que he fet enmig d’ells?
12 Li enviaré la plaga i el destruiré, i a tu et convertiré en un gran poble més
poderós que no pas ell.”
La intercessió de Moisès
13 Però Moisès respongué al Senyor: “Llavors els egipcis, d’entre els quals vas
fer sortir aquest poble amb el teu poder, ho sabran,
14 i ho contaran als habitants d’aquesta terra, que són sabedors que tu, Senyor,
estàs enmig d’aquest poble, i que tu, Senyor, li apareixes cara a cara, que el
teu núvol reposa damunt seu, i que vas al seu davant en una columna de núvol, de
dia, i en una columna de foc, de nit.
15 Si, doncs, fas morir aquest poble com un sol home, les nacions a les quals ha
arribat la teva fama en parlaran i diran:
16 ‘Com que el Senyor no era prou poderós per a introduir aquest poble a la
terra que els havia promès sota jurament, ha preferit destruir-los al desert.’
17 Ara, doncs, et suplico que el poder del meu Senyor es mostri grandiós, tal
com vas prometre i vas dir:
18 El Senyor és lent per a la ira i gran en misericòrdia; perdona el pecat i la
rebel·lia, però no els deixa impunes, sinó que castiga la iniquitat dels pares
sobre els fills fins a la tercera i quarta generació.
19 Et prego que perdonis la iniquitat d’aquest poble segons la grandesa de la
teva bondat i amb la mateixa indulgència que has tingut fins ara amb aquest
poble, des d’Egipte fins aquí.”
20 I el Senyor respongué: “Els perdono, tal com em demanes,
21 però tant cert com que jo visc i que de la glòria del Senyor n’és plena tota
la terra,
22 cap d’aquells homes que han vist la meva glòria i els prodigis que he fet a
l’Egipte i al desert, i que m’han temptat ja, amb aquesta, deu vegades, i no
m’han volgut escoltar,
23 no veuran la terra que vaig prometre sota jurament als seus pares, ni cap
dels qui m’han tractat amb menyspreu no la veurà.
24 Però el meu servent Caleb, ja que l’ha animat un altre esperit i m’ha obeït
fidelment, jo el faré entrar a la terra on ell va anar, i la seva descendència
la posseirà.
25 Ara bé, ja que els amalequites i els cananeus ocupen la vall, demà canviareu
el rumb cap al desert, camí del Mar Roig.”
El càstig dels israelites
26 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron, i els digué:
27 “Fins quan hauré de suportar aquesta congregació perversa que murmura contra
mi? He sentit les murmuracions que els fills d’Israel diuen en contra meu.
28 Digues-los: Com jo visc, diu el Senyor, que tal com us he sentit dir així us
faré.
29 Per haver murmurat contra mi, en aquest desert cauran els vostres cadàvers; i
de tots vosaltres, els allistats, el total dels comptats en el vostre cens, de
l’edat de vint anys en amunt, que heu murmurat contra mi,
30 ni un de vosaltres no entrarà a la terra que vaig jurar d’establir-vos,
llevat de Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun.
31 En canvi, la vostra mainada, els qui vosaltres havíeu dit que caurien en
captiveri, aquests els hi establiré, i ells coneixeran la terra que vosaltres
heu rebutjat amb menyspreu.
32 Els vostres cossos cauran en aquest desert,
33 i els vostres fills seran nòmades del desert durant quaranta anys, i
carregaran les vostres iniquitats fins a consumir-se l’últim de vosaltres al
desert.
34 Tants com van ser els dies que vau explorar la terra, quaranta dies, tants
anys, quaranta anys, carregareu amb les vostres iniquitats, a raó d’un any per
cada dia. Així sabreu què costa oposar-se a mi.
35 Jo, el Senyor, ho asseguro: Això és el que faré amb tota aquesta congregació
perversa que s’ha alçat contra mi. S’aniran consumint en aquest desert, i aquí
moriran.”
36 I els homes que Moisès havia enviat a explorar el país, i que a la tornada
van incitar tota la congregació a murmurar contra ell, parlant malament d’aquell
país,
37 aquells homes que havien escampat falsos rumors, van morir de sobte davant
del Senyor.
38 Però, Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, van sobreviure d’entre
els homes que havien anat a explorar la terra.
La derrota dels israelites
39 Quan Moisès va comunicar totes aquestes paraules als fills d’Israel, el poble
caigué en una gran aflicció,
40 i llevant-se de bon matí, van pujar al cim de la muntanya tot dient: “Estem
disposats a pujar al lloc del qual ha parlat el Senyor, perquè hem pecat.”
41 Però Moisès els digué: “Per què desobeïu així les ordres del Senyor? Això no
us pot anar pas bé.
42 No hi aneu, que el Senyor no és enmig vostre: no fos cas que fóssiu
destrossats davant dels vostres enemics.
43 Els amalequites i els cananeus són allà davant vostre i caureu sota l’espasa,
perquè, després d’haver-vos desviat del Senyor, el Senyor no estarà amb
vosaltres.”
44 Tot i així, ells es van obstinar a pujar al cim de la serralada, però l’arca
del pacte i Moisès no es van moure del campament.
45 Els amalequites i els cananeus que ocupaven aquella serralada van baixar, els
van derrotar i els van seguir atacant fins a Hormà.