Ressorgiment de la tribu de Benjamí

1 Els homes d’Israel havien fet aquest jurament, a Mispà: “Ningú de nosaltres no ha de donar la seva filla per muller a un benjaminita.”
2 Per això el poble va anar a Betel, i es va estar allà, davant Déu, fins al vespre, cridant i plorant amb grans planys;
3 i exclamaven: “Per què, Senyor, Déu d’Israel, ens ha passat això: que avui desaparegui una tribu a Israel?”
4 L’endemà, quan el poble es va llevar, van edificar allà un altar i van oferir holocaustos i ofrenes pacífiques.
5 I els fills d’Israel digueren: “Qui és d’entre totes les tribus d’Israel que no va assistir a l’assemblea davant el Senyor?” Perquè s’havia fet un jurament solemne contra qui no pugés davant el Senyor, a Mispà, en aquests termes: “Serà mort sense remissió.”
6 I, compadits els israelites del seu germà Benjamí, deien: “Avui ha estat extirpada una de les tribus d’Israel!
7 Què hem de fer amb els supervivents, pel que fa a les dones, ja que nosaltres hem jurat pel Senyor de no donar-los les nostres filles per mullers?”
8 Llavors van preguntar: “Qui és d’entre totes les tribus d’Israel que no va assistir a l’assemblea davant el Senyor, a Mispà?” I va resultar que cap dels homes de Javeix-Galaad no havia anat al campament, a l’assemblea,
9 ja que, quan van passar llista, allà no hi havia ningú dels habitants de Javeix-Galaad.
10 Llavors l’assemblea va enviar-hi dotze mil homes d’entre els més valents amb aquesta ordre: “Aneu i mateu a fil d’espasa els habitants de Javeix-Galaad, fins i tot les dones i les criatures.
11 Si bé cal que observeu això: Consagreu a l’extermini tots els homes i totes les dones que hagin tingut relacions maritals, però deixareu viure les donzelles.” I així ho van fer.
12 Entre els habitant de Javeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges que no havien tingut relacions maritals, i les van portar al campament a Siló, situat a la terra de Canaan.
13 Després, tota la congregació va enviar emissaris que parlamentessin amb els fills de Benjamí refugiats a la Roca de Rimmon i els proposessin fer les paus.
14 Llavors els benjaminites van tornar, i els israelites els van donar les dones que havien deixat en vida de les dones de Javeix-Galaad, però no n’hi hagué per a tots.

El rapte de les filles de Siló

15 El poble sentia compassió per Benjamí, perquè el Senyor havia deixat un buit en les tribus d’Israel.
16 Els ancians de la congregació digueren: “Com ho farem per donar esposes als restants? Ja que les dones de Benjamí han estat exterminades.”
17 I digueren: “Cal una heretat per als supervivents de Benjamí, a fi que no desaparegui d’Israel una tribu.
18 Nosaltres, però, no podem donar-los les filles nostres per esposes, perquè els fills d’Israel han jurat: Maleït sigui aquell qui doni una muller a Benjamí.”
19 Llavors van pensar: “Aviat serà la festa anual del Senyor a Siló, que és al nord de Betel, per la part oriental del camí que puja de Betel a Siquem, i al sud de Lebonà.”
20 I van donar aquesta ordre als fills de Benjamí: “Aneu i embosqueu-vos a les vinyes.
21 Estigueu a l’aguait i, quan les filles de Siló hagin sortit a ballar en grups, sortiu vosaltres de les vinyes, rapteu cadascú una noia d’entre les filles de Siló, i marxeu al territori de Benjamí.
22 Si vénen els seus pares o els seus germans a fer-nos alguna reclamació, els direm: “Feu-nos la mercè pel que fa a ells, ja que nosaltres no els hem pogut aconseguir en la guerra una dona per a cadascun; a més, no sou vosaltres qui les heu donades, altrament ara seríeu culpables.”
23 Així ho van fer els benjaminites, i, segons els que eren, van prendre muller d’entre les balladores que van raptar. Després van tornar a la seva heretat, van reconstruir els pobles i s’hi van instal·lar.
24 També els fills d’Israel van marxar al mateix temps, cadascú a la seva tribu i al seu clan. Així partiren d’allà cadascú a la seva heretat.
25 En aquella època no hi havia rei a Israel; tothom feia allò que li semblava correcte.