La revenja de Samsó

1 Temps després, quan era l’època de segar el blat, Samsó va decidir anar a veure la seva dona, portant-li un cabrit, i digué: “Vull estar amb la meva dona a la cambra.” Però el pare d’ella no el va deixar entrar,
2 tot dient-li: “Jo pensava que de ben segur ja l’havies avorrida, i per això l’he donada al teu company. Tanmateix, la seva germana petita, ¿no és més bonica que ella? Pren-la, doncs, en lloc d’ella.”
3 Però Samsó va respondre: “Aquesta vegada seré net de culpa envers els filisteus, si els faig algun mal.”
4 Llavors Samsó se’n va anar, va capturar tres-cents xacals, va preparar unes teies i, lligant cua contra cua, va posar entre cada dues cues una teia.
5 Després encengué les teies i deixà anar els xacals entre els sembrats dels filisteus. D’aquesta manera va cremar garbes i sembrats, i fins i tot les vinyes i els oliverars.
6 Quan els filisteus van preguntar: “Qui pot haver fet això?”, els van dir: “Samsó, el gendre del timnita, perquè li ha pres la dona i l’ha donada al seu company.” Aleshores els filisteus van pujar i van cremar la dona i el seu pare.
7 Samsó els digué: “Per haver fet això, no pararé fins que m’hagi venjat de vosaltres.”
8 I els va apallissar a tort i a dret, fins a abatre’ls del tot. Després va baixar i es va quedar a la gorja rocosa d’Etam.

Samsó i la mandíbula d’ase

9 Després els filisteus van pujar, van acampar a Judà i es van estendre per Lehí.
10 Els homes de Judà van dir: “Per què pugeu contra nosaltres?” Ells van contestar: “Pugem per endur-nos pres Samsó, per fer amb ell el mateix que ha fet amb nosaltres.”
11 Llavors tres mil homes de Judà van baixar a la gorja rocosa d’Etam i digueren a Samsó: “¿No saps que estem sota el domini dels filisteus? Per què ens has fet això?” Ell els respongué: “Tal com ells han fet amb mi, així jo he fet amb ells.”
12 I li digueren: “Hem baixat per fer-te presoner i lliurar-te a mans dels filisteus.” Samsó els va contestar: “Jureu-me que no em matareu vosaltres mateixos.”
13 Ells li van respondre: “Només et lligarem i et deixarem a les seves mans, però no tenim intenció de matar-te.” El van lligar, doncs, amb dues cordes noves, i el van fer pujar de la gorja rocosa.
14 Quan ell arribava a Lehí, els filisteus sortien al seu encontre amb gran cridòria. Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar d’ell, i les cordes que subjectaven els seus braços esdevingueren com fils de lli cremat al foc, i els lligams es van desfer entre les seves mans.
15 Va trobar una mandíbula d’ase encara fresca, va agafar-la i amb ella va batre mil homes.
16 Llavors digué Samsó:
“Amb una mandíbula d’ase,
una pila n’ha caigut;
amb una mandíbula d’ase,
a mil homes he batut.”
17 Després va llançar a terra la mandíbula que duia a la mà, i va denominar aquell lloc Ramat-Lehí (Turó de la mandíbula).
18 I com que estava assedegat, va clamar al Senyor: “Tu has concedit per mitjà del teu servent aquesta gran victòria, ¿i ara hauré de morir de set o caure en mans d’aquests incircumcisos?”
19 Llavors Déu va obrir la cavitat que hi ha a Lehí, en va sortir un doll d’aigua, va beure, li va retornar l’esperit i es va refer. Per aquest fet li va posar el nom d’Enacoré (la font del qui invoca), que encara avui és a Lehí.
20 Samsó va ser jutge d’Israel durant vint anys, en temps dels filisteus.