Aliança dels cananeus contra Israel i pacte amb els gabaonites

1 Succeí que, quan ho van saber tots els reis que vivien en aquesta banda del Jordà, a la Muntanya, a la Terra Baixa (o Xefelà), i al llarg de les costes de la Mar Gran, en direcció del Líban, els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus,
2 van aliar-se per lluitar tot plegats contra Josuè i contra Israel.
3 En canvi, els habitants de Gabaon, quan van saber el que Josuè havia fet amb Jericó i Ai,
4 van procedir amb astúcia: van sortir fingint anar de camí, van carregar els ases de sacs vells, de bots de vi vells, rebentats i recosits,
5 van calçar-se sabates velles i apedaçades i es van posar vestits vells. I tot el pa que duien com a provisió era sec i florit.
6 Així van arribar al campament de Josuè, a Guilgal, i digueren a ell i a la gent d’Israel: “Venim d’una terra llunyana; ara voldríem fer un pacte amb vosaltres.”
7 Però la gent d’Israel respongueren a aquells hivites: “Qui sap si vosaltres habiteu dins el nostre territori. Com podem fer un pacte amb vosaltres?”
8 Ells respongueren a Josuè: “Ens fem servents teus.” Josuè els preguntà: “Qui sou i d’on veniu?”
9 Ells li van contestar: “Els teus servents vénen d’una terra molt llunyana a causa de l’anomenada del Senyor, el teu Déu, perquè ens ha arribat la seva fama i tot el que ha fet a l’Egipte,
10 i tot el que ha fet als dos reis amorreus que habitaven a l’altra banda del Jordà, el rei Sehon d’Heixbon i el rei Og de Basan, a Aixtarot.
11 Per això, els nostres ancians i tots els habitants de la nostra terra ens van dir això: Preneu provisions per al viatge i aneu al seu encontre i digueu-los: Ens fem els vostres servents; feu ara un pacte amb nosaltres.
12 El pa que portem era calent quan el vam agafar de casa nostra el dia que vam sortir per venir a trobar-vos, i ara, mireu, és sec i florit.
13 Aquests bots de vi, quan els vam omplir eren nous, i ara, mireu, són rebentats. També els vestits que portem i el calçat s’han gastat per la llarga caminada.”
14 Llavors la gent va acceptar les seves provisions, però no van consultar l’oracle del Senyor.
15 Josuè va pactar la pau amb ells i els confirmà una aliança que els respectava la vida, i els ho van jurar els principals de la congregació.
16 Però, al cap de tres dies d’haver pactat amb ells, van saber que eren veïns seus i que vivien dins el seu territori.
17 Llavors els fills d’Israel es van posar en marxa i al tercer dia van arribar a la seva ciutat. Les seves poblacions eren: Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim.
18 I els fills d’Israel no els van atacar, perquè els principals de la congregació els ho havien jurat pel Senyor, Déu d’Israel, però tota la congregació va murmurar contra els principals.
19 I el ple dels principals digué a tota la congregació: “Nosaltres els ho hem jurat pel Senyor, Déu d’Israel, per això no els podem tocar.
20 Farem això amb ells: els respectarem la vida perquè no caigui damunt nostre la ira divina a causa del jurament que els hem fet.”
21 I els principals hi van afegir: “Que visquin i que facin de llenyataires i aiguaders de tota la congregació.” I es va fer tal com van manar els principals.
22 Josuè, després, va reunir els gabaonites i els digué: “Per què ens heu enganyat dient-nos que éreu de molt lluny, quan de fet viviu dins del nostre territori?
23 Ara, doncs, sereu maleïts i estareu per sempre més sota servitud, fent de llenyataires i aiguaders per a la casa del meu Déu.”
24 Ells van contestar a Josuè: “És que els teus servents van rebre una informació precisa sobre allò que el Senyor, el teu Déu, havia ordenat a Moisès, el seu servent, per quan us donés tota la terra, de destruir tots els seus habitants davant vostre, i ens vam omplir de por per les nostres vides a causa vostra, per això vam obrar així.
25 Ara, doncs, estem a les teves mans; fes amb nosaltres el que al teu parer et sembli més convenient i just de fer.”
26 Ell ho va fer així, i els va deslliurar de les mans dels fills d’Israel i no els va matar,
27 però Josuè, des d’aquell dia, els va posar a servir de llenyataires i aiguaders de la congregació i de l’altar del Senyor, en el lloc que s’havia d’escollir, fins al dia d’avui.