El comiat de Josuè

1 Josuè va reunir totes les tribus d’Israel a Siquem. Va convocar els ancians d’Israel, els seus caps, els seus jutges, i els seus magistrats, que es van presentar davant de Déu.
2 Llavors Josuè digué a tot el poble: “Així diu el Senyor, el Déu d’Israel: Antigament els vostres avantpassats Tèrah i els seus fills Abraham i Nahor, habitaven a l’altra banda del Riu Eufrates i serviren altres déus.
3 Però jo vaig treure el vostre pare Abraham de més enllà del Riu, i el vaig enviar a recórrer tota la terra de Canaan, i vaig augmentar la seva descendència, i li vaig donar Isaac.
4 I a Isaac li vaig donar Jacob i Esaú. I a Esaú li vaig assignar la serralada de Seïr com a heretat, mentre que Jacob i els seus fills van baixar a Egipte.
5 Vaig enviar Moisès i Aaron i vaig ferir Egipte amb els prodigis realitzats enmig d’ells; i, després, us en vaig fer sortir.
6 Vaig treure d’Egipte els vostres avantpassats, i van arribar fins al mar Roig; i els egipcis van perseguir-los amb carros i gent a cavall fins allà.
7 Llavors van clamar al Senyor, i ell va posar un núvol entre el vostre poble i els egipcis, i féu caure damunt d’ells el mar, que els va cobrir. Els vostres ulls han vist el que vaig fer a l’Egipte. Després vau viure al desert durant molt de temps.
8 Jo us vaig conduir a la terra dels amorreus, que habitaven a l’altra banda del Jordà, i ells van lluitar contra vosaltres. Però els vaig posar a les vostres mans, i vau prendre possessió del seu país, perquè jo vaig exterminar-los del vostre davant.
9 Llavors, va alçar-se Balac, fill de Sipor, rei de Moab, per combatre contra Israel. Féu cridar Balaam, fill de Beor, a fi que us llancés una maledicció,
10 però jo no vaig voler escoltar Balaam, i us hagué de beneir; així jo us vaig lliurar de la seva mà.
11 Després vau travessar el Jordà i vau arribar a Jericó. Allà els amos de Jericó, els amorreus, els pirizites, els cananeus, els hitites, els guirgaixites, els hivites i els jebuseus, van fer-vos la guerra, però jo els vaig posar a les vostres mans.
12 També vaig enviar davant vostre tàvecs que van fer fugir els dos reis amorreus abans que arribéssiu; no va ser, doncs, amb la vostra espasa ni amb el vostre arc.
13 D’aquesta manera us vaig donar terres que no us van costar cap esforç, i ciutats que no vau construir, a fi que tinguéssiu on viure. I ara us alimenteu de vinyes i oliverars que no heu plantat.
14 Per tant, reverencieu el Senyor i serviu-lo sincerament i amb lleialtat, rebutgeu els déus que els vostres avantpassats van servir a l’altra banda del Riu Eufrates i a l’Egipte, i serviu el Senyor.
15 I si us desagrada servir el Senyor, trieu-vos avui qui voleu servir, si els déus que els vostres avantpassats van servir més enllà de l’Eufrates o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu ara, perquè jo i la meva casa servirem el Senyor.”
16 Llavors el poble respongué: “Lluny de nosaltres d’abandonar el Senyor per anar a servir déus estranys!
17 El Senyor, el nostre Déu, és qui ens ha fet pujar, a nosaltres i als nostres avantpassats, del país d’Egipte, de la casa d’esclavatge; qui ha obrat davant els nostres ulls grans prodigis, qui ens ha guardat per tots els camins per on hem passat.
18 El Senyor ha expulsat de davant nostre tots aquells pobles, i als amorreus que habitaven aquest país. També nosaltres servirem el Senyor, perquè és el nostre Déu.”
19 Però Josuè digué al poble: “No podeu servir el Senyor perquè és un Déu sant; és un Déu gelós que no consentirà les vostres transgressions i els vostres pecats.
20 Si abandoneu el Senyor per seguir déus estranys, ell s’hi tornarà i us farà mal, i acabarà amb vosaltres, tot i haver-vos fet el bé.”
21 El poble respongué: “No serà així, sinó que servirem el Senyor.”
22 Llavors Josuè digué al poble: “Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per servir-lo.” I ells respongueren: “En som testimonis!”
23 Josuè digué: “Ara, doncs, aparteu els déus estranys que encara teniu entre vosaltres i decanteu el vostre cor vers el Senyor, el Déu d’Israel.”
24 El poble respongué a Josuè: “Servirem el Senyor, el nostre Déu, i escoltarem la seva veu.”
25 Així aquell dia, a Siquem, Josuè va fer una aliança amb el poble i va donar-li estatuts i lleis.
26 I va escriure tot això en el Llibre de la Llei de Déu. Després va agafar una gran pedra i la clavà sota l’alzina que hi havia al santuari del Senyor,
27 i digué a tot el poble: “Mireu, aquesta pedra servirà de testimoni contra vosaltres, ella ha sentit totes les paraules que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni contra vosaltres, no sigui que reneguéssiu del vostre Déu.”
28 Després Josuè acomiadà el poble, cadascú a la seva heretat.

Mort de Josuè

29 Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys.
30 I el van enterrar en el terme de la seva propietat, a Timnat-Sèrah, situada en la muntanya d’Efraïm, al nord del puig Gàaix.
31 Israel va servir el Senyor tots els dies de Josuè i tots els dies dels ancians que sobrevisqueren Josuè, i que coneixien tot el que el Senyor havia fet a favor d’Israel.

Enterrament dels ossos de Josep

32 Quant als ossos de Josep, que els fills d’Israel havien portat de l’Egipte, els van enterrar a Siquem, al camp que Jacob havia comprat als fills d’Hamor, pare de Siquem, pel preu de cent monedes, i que havia quedat en propietat dels fills de Josep.

Mort d’Eleazar

33 També va morir Eleazar, fill d’Aaron, i el van enterrar a Guibat-Pinhàs, propietat del seu fill, que li havia estat donada a la serralada d’Efraïm.