Profecia contra els ammonites

1 Referent als ammonites, això diu el Senyor: “Que no té fills, Israel, o no té hereu? Per què, doncs, el déu Milcom s’ha apoderat de Gad i el seu poble s’ha establert a les seves ciutats?
2 Per això vénen dies –diu el Senyor–, que faré ressonar crits de guerra contra Rabà dels ammonites, i serà convertida en un munt d’enderrocs, les seves poblacions seran incendiades i llavors Israel recuperarà la seva heretat –diu el Senyor.
3 Esclata en plors Heixbon, perquè Ai és devastada; gemegueu, ciutats de Rabà, vestiu-vos de sac, lamenteu-vos, correu esverades per entre les tanques, perquè Milcom serà emportat al captiveri, amb els seus sacerdots i dignataris.
4 Per què et glories de les valls, de la teva vall fèrtil, ciutat arrogant? La que confia en els seus tresors i diu: Qui gosarà atacar-me?
5 Doncs, mira, faig venir sobre tu el terror per tot el teu voltant –diu el Senyor, el Déu Totpoderós–; i sereu foragitats, cadascun cap endavant seu, i no hi haurà qui aplegui els desbandats.
6 Però després d’això faré tornar els captius dels fills d’Ammon” –diu el Senyor.

Profecia contra Edom

7 Referent a Edom, això diu el Senyor Totpoderós: “¿Ja no hi ha saviesa a Teman? ¿Ha desaparegut el consell dels prudents? ¿S’ha esvaït la seva saviesa?
8 Fugiu, gireu cua, aneu a viure a les coves, habitants de Dedan, perquè ara faig venir l’infortuni d’Esaú damunt seu, en el temps del seu càstig.
9 Si vinguessin veremadors a la teva propietat, ¿no hi deixarien algun gotim?; o, lladres nocturns, ¿robarien més del que poguessin?
10 Doncs bé, jo he despullat Esaú, he descobert els seus amagatalls i no podrà amagar-se. La seva nissaga ha estat destruïda, i els seus germans i els seus amics ja no existeixen.
11 Deixa els teus orfes, que jo els faré viure, i les teves viudes confiaran en mi.
12 Perquè el Senyor diu això: Heus aquí que els qui no havien de beure la copa també la beuran, ¿i tu en quedaràs eximit? No en quedaràs pas eximit, sinó que també l’hauràs de beure.
13 He jurat per mi mateix –diu el Senyor–, que Bosrà s’ha de convertir en una desolació, en un oprobi, en un erm i en una execració, i totes les seves ciutats seran ruïnes perpètues.
14 He sentit una notícia que ve de part del Senyor, un emissari la porta a les nacions: Aplegueu-vos i veniu contra ell, alceu-vos per al combat.
15 Perquè heus aquí que t’he fet petit entre les nacions, menyspreable entre els humans.
16 Quant a la teva ferotgia, la supèrbia del teu cor t’ha enganyat. Tu, que habites a les coves de les roques, que ocupes els cims dels turons, encara que posis el teu niu ben alt, com fa l’àguila, d’allà et faré baixar –diu el Senyor.
17 Edom serà un exemple esfereïdor, tothom qui hi passi quedarà atònit i xiularà veient les seves destrosses.
18 Igual que en la destrucció de Sodoma i Gomorra i de les ciutats veïnes –diu el Senyor–, no hi habitarà ningú, no hi farà estada cap ésser humà.
19 Heus aquí que com un lleó que puja de la frondositat del Jordà cap als prats sempre verds, així, de sobte, el faré fugir d’allà; i establiré sobre ell aquell qui sigui l’escollit. Perquè, qui és com jo? Qui em pot citar a judici? Quin és el pastor capaç de plantar-me cara?
20 Per tant, escolteu la decisió que el Senyor ha pres contra Edom, i els plans que ha concebut contra els habitants de Teman: Sí, els arrossegaran com a ovelles febles, i amb ells seran arrasades les seves cledes.
21 Per l’estrèpit de la seva caiguda s’estremirà la terra, els crits del seu clam es faran sentir fins al mar Roig.
22 Heus aquí que pujarà volant com una àguila i estendrà les seves ales sobre Bosrà, i, aquell dia, el cor dels valents d’Edom serà com el cor d’una dona en l’angoixa del part.”

Profecia contra Damasc

23 Referent a Damasc: “Estan afligides, Hamat i Arpad, perquè els han arribat males notícies; s’agiten com un mar encrespat que no pot assossegar-se.
24 Damasc defalleix, es gira per fugir, el pànic se n’apodera, l’angoixa i els dolors l’aclaparen com a una dona quan infanta.
25 Com han abandonat la ciutat tan lloada, que em donava tant de goig?
26 Per això aquell dia el seu jovent caurà per les places, i tots els seus guerrers seran reduïts al silenci –diu el Senyor Totpoderós.
27 Faré calar foc a les muralles de Damasc, i consumirà els baluards de Benadad.”

Profecia contra les tribus àrabs

28 Referent a Quedar i als regnes d’Hassor, que va vèncer Nabucodonosor, rei de Babilònia, això diu el Senyor: “Alceu-vos, pugeu contra Quedar i saquegeu els fills de l’Orient!
29 Els prendran les tendes i els ramats, els pavellons i tot el seu bagatge, i els arrabassaran els camells; i cridaran contra d’ells: El terror és pertot arreu!
30 Fugiu, marxeu lluny, busqueu refugi a les coves, habitants d’Hassor –diu el Senyor–, perquè Nabucodonosor, rei de Babilònia, ha pres una decisió contra vosaltres i ha traçat un pla.
31 Alceu-vos, pugeu contra una nació pacífica que viu refiada –diu el Senyor–, que no té portes ni forrellats, que habita allunyada de tothom.
32 Els seus camells seran un botí, i la munió dels seus ramats, la presa. Dispersaré per tots els vents aquests que s’afaiten els polsos, de tots costats els faré venir la ruïna –diu el Senyor.
33 Hassor serà un cau de xacals, un desert perpetu; ningú no hi habitarà, ni cap mortal no hi farà estada.”

Profecia contra Elam

34 Missatge de part del Senyor que va ser adreçat al profeta Jeremies referent a Elam, al començament del regnat de Sedecies, rei de Judà, i que deia:
35 “Això diu el Senyor Totpoderós: Mireu, jo trencaré l’arc d’Elam, la seva arma principal.
36 Abocaré sobre Elam el quatre vents, de tots quatre extrems del cel, i els dispersaré pertot aquests vents, i no hi haurà cap nació on no hi arribin els seus fugitius.
37 Faré que Elam s’acovardeixi davant dels seus enemics, davant dels qui els volen exterminar; els faré venir al damunt la dissort, la flama de la meva ira –diu el Senyor–; i enviaré l’espasa darrere seu fins que els extermini.
38 Posaré el meu tron a Elam, i en faré desaparèixer el rei i els prínceps, –diu el Senyor.
39 Però, temps a venir, faré tornar la captivitat d’Elam” –diu el Senyor.