Naixement i regnat del Messies

1 Però ja no hi haurà més tenebres per al qui pateix l’angoixa. Així com en el passat va fer que fos menyspreada la terra de Zabuló i la terra de Neftalí, així en el futur farà que sigui gloriosa la ruta del mar, des de la terra de l’altra banda del Jordà fins a la Galilea dels gentils.
2 El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum; ha brillat la claror sobre els habitants de la terra tenebrosa.
3 Has multiplicat la gent i augmentat el seu goig; s’alegren davant teu com en els alegrois de la sega, com els homes festegen el repartiment del botí.
4 El jou que duia al damunt, la vara de les seves espatlles i el bastó del qui l’arriava, els has trossejats com el dia de Madian.
5 Ja que les botes que trepitgen amb estrèpit i les túniques xopades de sang seran cremades, consumides pel foc.
6 Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.”
7 La prosperitat del seu imperi i la pau no tindran fi sobre el tron de David i sobre el seu regnat, per a establir-lo i refermar-lo amb el dret i la justícia, des d’ara i per sempre més. El zel del Senyor Totpoderós farà tot això!

El càstig del Senyor

8 El Senyor ha enviat un oracle contra Jacob i caurà sobre Israel,
9 i tot el poble ho sabrà, fins i tot Efraïm i els habitants de Samaria, que amb el cor ple de supèrbia i altivesa van dient:
10 “Han caigut els maons, però reedificarem amb pedra; han tallat els sicòmors, però al seu lloc plantarem cedres.”
11 Per això el Senyor farà alçar contra ell els adversaris de Ressín i aplegarà els seus enemics,
12 els sirians per orient i els filisteus per ponent, que vindran a devorar Israel a boca plena. Però, amb tot, no s’ha apaivagat la seva còlera, sinó que la seva mà encara resta amenaçant.
13 Però la gent no s’ha convertit al qui el castigava, ni ha buscat el Senyor Totpoderós.
14 I el Senyor segarà d’Israel, en un sol dia, el cap i la cua, la branca i la canya!
15 L’ancià i l’home venerable representen el cap, i el profeta que ensenya mentides representa la cua.
16 Els qui guien aquest poble l’extravien, i els qui són guiats per ells es perden.
17 Per això el Senyor no planyerà els seus joves ni tindrà compassió dels seus orfes ni de les seves viudes, perquè tots són falsos i malignes i les seves boques només diuen bajanades. Però, amb tot, no s’ha apaivagat la seva còlera, sinó que la seva mà encara resta amenaçant.
18 Perquè la maldat crema com un foc que devora els esbarzers i els cards, que incendia el sotabosc i el fa enlairar en columnes de fum.
19 Per la còlera del Senyor Totpoderós s’abrusa la terra, i el poble és com un aliment per al foc; no hi ha ningú que compadeixi el seu germà.
20 Aquí un devora per la dreta i es queda amb fam, un altre devora per l’esquerra i no s’atipa; cadascú devora la carn del seu propi braç:
21 Manassès a Efraïm i Efraïm a Manassès, i tots dos alhora contra Judà. Però, amb tot, no s’ha apaivagat la seva còlera, sinó que la seva mà encara resta amenaçant.