El Senyor, creador de totes les coses

1 Això diu el Senyor: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus! Quina casa podríeu construir-me? Quin lloc triaríeu per al meu repòs?
2 Totes aquestes coses les ha fet la meva mà, i així han rebut existència, diu el Senyor. Posaré atenció en el pobre i humil d’esperit, que tremola davant la meva paraula.
3 Hi ha qui sacrifica un bou, i també mata un home; qui degolla una ovella, i també desnuca un gos; qui fa una ofrena vegetal, i també de sang de porc; qui crema encens, i també beneeix un ídol; doncs, si ells s’han escollit els propis camins, i la seva ànima es complau en les seves abominacions,
4 també jo escolliré les seves calamitats i faré venir damunt d’ells tot allò que temen, ja que he cridat i ningú no ha contestat, he parlat i ningú no m’ha escoltat, sinó que han fet allò que és dolent als meus ulls i han escollit allò que em disgustava”.

Judici i deslliurança

5 Escolteu la paraula del Senyor, els qui la reverencieu: “Aquells germans vostres que us odien, que us rebutgen per causa del meu nom, diuen: Que es glorifiqui, el Senyor, i així us veurem contents! Aquests, però, quedaran avergonyits!
6 Aquest soroll estrepitós que ve de la ciutat, aquest tumult del temple, és la veu del Senyor que paga als seus enemics el que es mereixen!
7 Abans de sentir les fiblades, ha anat de part; abans de tenir dolors, ha tingut el fill.
8 Qui ha sentit mai una cosa com aquesta? Qui ha vist res de semblant? ¿És que una nació pot néixer en un sol dia o es pot infantar tot un poble d’una sola vegada? Perquè, a penes ha sentit els dolors, Sió ja ha infantat els seus fills.
9 ¿Obriria jo la concepció si no volgués fer néixer?, diu el Senyor. O jo, que faig venir al món, ho impediria?, diu el teu Déu.
10 Alegreu-vos amb Jerusalem i festegeu-la, tots els qui l’estimeu; ompliu-vos d’alegria, tots els qui per ella dúieu dol,
11 per tal de ser alletats i saciats del pit dels seus consols, per tal que xucleu i us reconforteu amb l’abundància de la seva glòria.”
12 Perquè això diu el Senyor: “Mireu, abocaré damunt d’ella el benestar, com un riu, i, com una torrentada desbordant, la glòria de les nacions; sereu nodrits i us portaran a coll, i sereu amanyagats sobre els genolls.
13 Com una mare consola el seu fill, així us consolaré jo a vosaltres, i sereu consolats a Jerusalem.
14 Quan ho veureu, el vostre cor s’alegrarà, els vostres ossos es revifaran com l’herba; la mà del Senyor es manifestarà a favor dels seus servents, i la seva ira, contra els seus enemics.”
15 Perquè, mireu, el Senyor vindrà com un foc, i els seus carros com un cicló, per desfogar amb ardència la seva ira, amb flames de foc la seva reprensió.
16 El Senyor, amb foc i amb la seva espasa, jutjarà tots els homes, i les seves víctimes seran una multitud.
17 Els qui es consagren i es purifiquen per al culte en els jardins, seguint-ne un que va al mig, els qui mengen carn de porc, immundícies i rates, seran destruïts tots alhora, diu el Senyor.

El gran aplegament final

18 “Jo conec les seves obres i els seus pensaments; arribarà el moment d’aplegar totes les nacions i totes les llengües; i vindran i veuran la meva glòria.
19 Entre elles hi posaré un senyal, i d’aquells que hagin escapat, n’enviaré a les nacions: a Tarsis, a Pul, a Lud, que són experts en l’arc, a Tubal, a Javan i a les costes llunyanes que no han sentit parlar de mi ni han vist la meva glòria; i ells la manifestaran a les nacions.
20 I d’entre totes les nacions portaran tots els vostres germans, com una ofrena al Senyor, en cavalls, en carros i en lliteres, muntats en mules i dromedaris, cap a la meva muntanya santa, cap a Jerusalem –diu el Senyor–, igual com els fills d’Israel duen la seva ofrena al temple del Senyor en vasos purificats.
21 També, d’entre ells n’escolliré sacerdots i levites, diu el Senyor.
22 I romandran davant meu tant temps com el cel nou i la terra nova que vaig a crear, diu el Senyor. Així perdurarà el vostre llinatge i el vostre nom.
23 Tots els homes vindran de lluna nova en lluna nova, de dissabte en dissabte, per adorar-me, diu el Senyor.
24 I quan surtin veuran els cadàvers dels homes que es van rebel·lar contra mi: perquè el seu cuc no morirà i el seu foc no s’apagarà, i seran una abominació per a tot ésser humà.”