El just es retira en pau

1 L’home honrat desapareix i ningú no en fa cas; els homes piadosos són arrabassats i ningú no comprèn que és per causa de la maldat que el just ha estat arrabassat.
2 Es retira en pau, reposa al seu llit, el qui ha seguit el camí dret.

Reprensió al poble idòlatra

3 “Vosaltres, veniu aquí, fills de la bruixa, raça d’adúlters i de prostitutes.
4 De qui us burleu? A qui feu ganyotes i traieu la llengua? ¿No sou fills del pecat, vosaltres, nissaga bastarda?
5 Vosaltres, que us enardiu de luxúria entre els terebints, sota qualsevol arbre frondós, que immoleu els vostres nadons als torrents i sota les escletxes de les roques.
6 Entre les pedres polides del torrent tens la teva heretat; elles, elles són la teva parcel·la. Sí, a elles has ofert libacions i has presentat ofrenes vegetals. ¿És que em poden plaure, aquestes coses?
7 Dalt d’una muntanya gran i elevada has parat el teu jaç, també hi has pujat per oferir sacrificis.
8 Darrere la porta i el llindar has posat el teu fetitxe; t’has desprès de mi, hi has pujat i has fet un lloc al teu llit, has fet un pacte amb molts, has preferit jeure amb ells mentre miraves el fetitxe.
9 Has acudit a Moloc amb ungüents, amb gran quantitat de perfums; has enviat lluny els teus missatgers, els has fet baixar fins al país dels morts.
10 T’has cansat de tant fer viatges, però no has pensat: “Desistiré”, sinó que has reprès forces i no t’has desanimat.
11 ¿De qui tenies por i t’acovardies, per ser-me infidel, per no recordar-te de mi ni tan sols pensar-hi? ¿Que potser és que he estat callat molt de temps, i per això no em temies?
12 Jo posaré en evidència la teva rectitud i les teves obres, i no et serviran de res.
13 Quan demanis auxili, que et salvi la teva munió d’ídols! A tots se’ls emportarà el vent, seran escampats per la ventada; però el qui confia en mi posseirà la terra i heretarà la meva muntanya santa.”

Poema de consolació

14 I dirà: “Aplaneu, aplaneu, obriu el camí, traieu els entrebancs de la ruta del meu poble!”
15 Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
16 Perquè no vull acusar contínuament ni estar enutjat perpètuament, ja que davant meu defallirien l’esperit i les ànimes que jo he creat.
17 Per la iniquitat de la seva cobdícia, m’he indignat i l’he castigat; me n’he amagat quan estava enutjat, però ell va continuar perversament pel camí del seu cor.
18 Prou que m’adono dels seus camins! Però jo el curaré, el conduiré i el consolaré, a ell i als qui es planyen amb ell.
19 Posaré lloança als seus llavis: “Pau, pau als de lluny i als de prop –diu el Senyor–, que jo els curaré.”
20 Però els impius són com la mar tempestuosa, que no pot ser calmada, sinó que les seves aigües remouen fang i llot.
21 No hi ha pau per als impius, diu el meu Déu.