Caiguda de Babilònia

1 Baixa i asseu-te a la pols, verge filla de Babilònia, mancada de setial, filla dels caldeus! Perquè ja no et diran mai més “refinada” i “delicada”.
2 Ajup-te a la mola i mol farina, treu-te el vel, alça’t el vestit, descobreix les cames, travessa els rius.
3 Que es descobreixi la teva nuesa, que es vegin les teves vergonyes. Jo prendré venjança, i ningú no m’ho impedirà.
4 El nostre Redemptor duu el nom de Senyor Totpoderós, el Sant d’Israel.
5 Seu en silenci i amaga’t en l’obscuritat, filla dels caldeus, perquè ja no t’anomenaran mai més “sobirana de reialmes”.
6 Jo estava enutjat contra el meu poble, he deixat profanar la meva heretat, els he deixat a les teves mans i no n’has tingut pietat; has fet pesar el teu jou feixuc sobre l’ancià.
7 I vas dir: “Per sempre més seré sobirana”, i no et vas preocupar d’aquestes coses, no vas pensar com series a la fi.
8 Ara, doncs, escolta això, voluptuosa, tu que reposes confiada mentre dius dintre teu: “Jo i només jo subsisteixo. Mai no quedaré viuda, ni perdré mai els fills.”
9 Aquestes dues coses et vindran de sobte, en un sol dia: pèrdua dels fills i viduïtat; et sobrevindran amb tota la seva força, malgrat els teus nombrosos sortilegis i el poder dels teus abundosos encanteris.
10 Estaves refiada en la teva maldat, i deies: “No em veu ningú.” La teva saviesa i els teus coneixements t’han pervertit. Has pensat dintre teu: “Jo i només jo subsisteixo.”
11 Per això et sobrevindrà la desgràcia, sense que puguis veure d’on neix, i caurà damunt teu una calamitat que no podràs evitar; et vindrà d’improvís una devastació que no esperaves.
12 Continua, doncs, amb els teus encanteris i amb els teus nombrosos sortilegis, tal com et véns esforçant des de jove: potser et seran útils, potser et faràs temible.
13 T’has fatigat en nombroses consultes; que vinguin, doncs, i et salvin aquells qui descriuen el cel, aquells qui observen les estrelles, aquells qui en lluna nova fan prediccions sobre el que et pot succeir.
14 Però, mira, són com estopa, el foc els consumeix: ni ells mateixos no es poden salvar del poder de les flames. No són brases per a escalfar-se, ni foc per a seure-hi a la vora.
15 Així acabaran aquells amb els quals t’esforçaves des de jove: cadascun se n’anirà confós pel seu cantó, i no tindràs ningú que et pugui salvar.