Consulta al profeta Isaïes

1 Quan el rei Ezequies ho va sentir, es va esquinçar els vestits, es va cobrir de sac i va entrar al temple del Senyor.
2 Va enviar Eliaquim, el majordom del palau, amb Xebnà, el secretari, i els ancians dels sacerdots, vestits de sac, a trobar el profeta Isaïes, fill d’Amós,
3 perquè li diguessin: “Això diu Ezequies: Dia d’angoixa, de càstig i d’ultratge és aquest dia; perquè els fills han arribat al coll uterí i la que va de part no té forces per a infantar.
4 Potser el Senyor, el teu Déu, haurà escoltat totes les paraules del general en cap, a qui el seu amo, el rei d’Assíria, ha fet venir per a vituperar el Déu vivent, i el Senyor, el teu Déu, donarà el càstig per les paraules que ha sentit. Eleva una oració a favor de la resta que encara ens queda.”
5 Els servidors del rei Ezequies van anar, doncs, a trobar Isaïes,
6 i aquest els respongué: “Direu això al vostre amo: Això diu el Senyor: Que no et facin por les paraules que has sentit, perquè els servents del rei d’Assíria han blasfemat contra mi.
7 Mira, vaig a alterar-li l’esperit fent que senti un rumor que el farà tornar al seu país, i faré que caigui a tall d’espasa a la seva pròpia terra.”

Noves amenaces del rei d’Assíria

8 El general en cap es va retirar i va trobar el rei d’Assíria atacant Libnà. Va saber que el rei havia marxat de Laquix
9 a causa d’una notícia que li arribà referent a Tirhacà, rei d’Etiòpia, que deia: “Mira, ha sortit de campanya contra tu.” Llavors va tornar a enviar emissaris a Ezequies dient:
10 Digueu això al rei Ezequies de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient-te que Jerusalem no caurà a mans del rei d’Assíria.
11 Saps prou bé el que han fet els reis d’Assíria a totes les nacions, consagrant-les a l’extermini, ¿i tu penses escapar-te’n?
12 ¿És que els déus de les nacions van poder salvar aquells que els meus avantpassats van destruir, com Gozan, Haran, Rèssef, i els fills d’Edèn que eren a Telassar?
13 On són els reis d’Hamat, d’Arpad, de la ciutat de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà?”

Pregària d’Ezequies

14 Ezequies prengué la carta que li portaven els emissaris i, després de llegir-la, va pujar al temple, la va estendre davant el Senyor,
15 i va fer aquesta oració davant d’ell:
16 “Senyor, Déu d’Israel, que seus sobre els querubins! Tu, que ets l’únic Déu sobre tots els reialmes de la terra, tu, que has fet el cel i la terra!
17 Inclina, Senyor, la teva oïda i escolta: Obre, Senyor, els teus ulls i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib ha enviat per vituperar el Déu vivent.
18 És cert, Senyor, que els reis d’Assíria han arrasat les nacions i els seus territoris,
19 i que han llençat al foc els seus déus, però aquests no eren déus, sinó obra de les mans de l’home, fusta i pedra, per això els han pogut destruir.
20 Ara, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les seves mans, i que tots els reialmes de la terra sàpiguen que tu, Senyor, ets l’únic Déu.”

La resposta del Senyor

21 Llavors Isaïes, fill d’Amós, va fer dir a Ezequies: “Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Sobre allò que m’has demanat en oració referent a Sennaquerib, rei d’Assíria,
22 aquest és l’oracle que el Senyor ha pronunciat contra ell:
La donzella, filla de Sió,
et menysprea, es riu de tu;
mou el cap darrere teu,
la filla de Jerusalem.
23 Qui has injuriat i blasfemat?
Contra qui has alçat la veu i has
mirat altivament?
Contra el Sant d’Israel!
24 Per mitjà dels teus emissaris
has vituperat el Senyor, i has dit:
Amb la multitud dels meus carros
he pujat al cim de les muntanyes,
al lloc més inaccessible del Líban,
i n’he tallat els cedres altius,
els xiprers més bells;
he penetrat als paratges més remots
del seu parc boscós;
25 he excavat pous i he begut aigües forasteres, amb els meus peus he eixugat tots els canals de l’Egipte.
26 ¿És que no ho sabies?
Des de temps llunyans ho preparava,
des de l’antigor ho tenia pensat.
Ara ho duc a terme;
i tu serviràs per a complir devastacions,
per a convertir en ruïnes les ciutats fortificades.
27 Els seus habitants, impotents,
han quedat abatuts i confosos;
són com l’herba del camp, com la molsa verda,
com el gram dels terrats que s’asseca abans d’espigar.
28 Conec com ets, quan surts i quan entres,
i quan t’alces aïrat contra mi.
29 Ja que t’has enrabiat contra mi
i la teva supèrbia ha arribat a les meves orelles,
et posaré la meva anella al nas,
la meva brida a la boca,
i et faré tornar pel camí per on has vingut.
30 I això, Ezequies, et servirà de senyal: aquest any es menjarà del que reneix, i l’any vinent, del que rebroti: però el tercer any sembrareu i segareu, plantareu vinyes i en menjareu els fruits.
31 I el restant de la casa de Judà, el que hagi quedat, arrelarà per sota i llevarà fruit a dalt,
32 perquè de Jerusalem sortirà una resta, i de la muntanya de Sió, els supervivents: el zel del Senyor Totpoderós farà això.
33 Per tant, això diu el Senyor, referent al rei d’Assíria:
No entrarà en aquesta ciutat, no hi tirarà ni una fletxa, no li oposarà ni un escut ni alçarà cap terraplè davant d’ella.
34 Pel mateix camí per on ha vingut se’n tornarà, i no entrarà en aquesta ciutat. Oracle del Senyor.
35 Jo protegiré aquesta ciutat per salvar-la, per consideració a mi i en atenció al meu servent David.”

Partença i mort de Sennaquerib

36 Llavors sortí l’àngel del Senyor i va matar cent vuitanta-cinc mil homes en el campament dels assiris; i quan van llevar-se al matí, tot era ple de cadàvers.
37 En veure-ho, Sennaquerib, rei d’Assíria, va alçar el campament, se’n tornà a Nínive i s’hi va quedar.
38 Un dia que estava agenollat adorant el seu déu al temple de Nisroc, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van matar amb l’espasa i van fugir al país d’Ararat. I en lloc d’ell va regnar el seu fill Assarhadon.