Déu garanteix la seva força a Moisès

1 Moisès va contestar: “¿I si no em creuen ni volen fer cas del que els dic, sinó que em responen: A tu no se t’ha aparegut el Senyor?”
2 El Senyor li preguntà: “Què és això que tens a la mà?” Ell digué: “Una vara”.
3 Li diu: “Llança-la a terra.” Ell la llançà a terra, i es va tornar una serp; i Moisès fugia d’ella.
4 Aleshores el Senyor digué a Moisès: “Allarga la mà i agafa-la per la cua.” Va estendre la mà, la va agafar i, en tenir-la a la mà, se li convertí altre cop en una vara.
5 “Això perquè creguin que se t’ha presentat el Senyor, el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.”
6 A més, el Senyor li va dir: “Fica’t la mà al pit.” Ell es va ficar la mà al pit i, quan la va treure, aparegué leprosa, blanca com la neu.
7 Aleshores Déu digué: “Torna a ficar-te la mà al pit.” Ell va tornar a ficar-se la mà al pit, i quan la va treure, vet aquí que estava tan sana com la resta del seu cos.
8 “Així, doncs, si no et creuen ni fan cas del primer senyal, faran cas del segon.
9 I si no creuen aquests dos senyals ni escolten la teva veu, prendràs aigua del riu i l’escamparàs per terra, i l’aigua que hauràs pres del riu es convertirà en sang sobre la terra.”

Aaron intèrpret de Moisès

10 Moisès va dir al Senyor: “Oh, Senyor; jo no he estat home de paraula fàcil, ni abans ni ara, ni tampoc des que tu has parlat amb el teu servent, sinó que tinc dificultat de parlar i expressar-me.”
11 El Senyor li replicà: “Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa mut o sord, que hi vegi o cec? No sóc jo el Déu Etern?
12 Doncs, vés, que jo estaré a la teva boca i t’ensenyaré el que has de dir.”
13 I Moisès digué: “Oh, Senyor, fes venir un altre per a enviar-l’hi.”
14 Llavors el Senyor es va enfadar amb Moisès i li digué: “¿No tens el teu germà Aaron, el levita? Jo sé que ell sap parlar bé. I vet aquí que ara precisament ve a trobar-te. Quan et vegi se li omplirà el cor d’alegria.
15 Tu li parlaràs i li posaràs les paraules a la boca; i jo estaré a la teva boca i a la seva i us ensenyaré el que heu de fer.
16 Ell parlarà per tu al poble, ell et farà de boca, i tu li faràs de Déu.
17 Porta també aquesta vara a la mà, perquè amb ella has de fer els senyals.”

Moisès torna a l’Egipte

18 Moisès va marxar i es va dirigir a casa del seu sogre, Jetró, i li digué: “Deixa que me’n vagi i torni amb els meus germans d’Egipte per veure si encara són vius.” I Jetró digué a Moisès: “Vés en pau!”
19 I quan encara era a Madian, el Senyor va dir a Moisès: “Vés, torna a l’Egipte, que ja són morts tots els qui et volien prendre la vida.”
20 Moisès va prendre la seva dona i el seu fill, els va muntar damunt d’un ase i es va encaminar cap a l’Egipte. També va prendre la vara de Déu a la mà.
21 El Senyor també digué a Moisès: “Quan siguis a l’Egipte, mira de fer davant del faraó tots els prodigis que t’he donat poder de fer; per bé que jo enduriré el seu cor i no deixarà marxar el poble.
22 Llavors diràs al faraó: Això diu el Senyor: Israel és el meu fill, el meu primogènit.
23 T’he demanat: Deixa sortir el meu fill perquè em doni culte, però tu has refusat de deixar-lo sortir; per això, doncs, jo mataré el teu fill primogènit.”

Circumcisió del fill de Moisès

24 Succeí que durant el viatge, quan eren al lloc de descans, el Senyor li va sortir a l’encontre amb intenció de matar-lo.
25 Llavors Siporà va agafar un tallant de pedra i va tallar el prepuci del seu fill i amb ell li va tocar els peus tot dient: “Ben cert que tu ets per a mi un espòs de sang.”
26 I el Senyor el va deixar. Ella digué “espòs de sang” per causa de la circumcisió.

Moisès i Aaron es reuneixen

27 El Senyor va dir a Aaron: “Vés cap al desert, a l’encontre de Moisès.” Ell va marxar i el va trobar a la muntanya de Déu, i el va saludar amb un bes.
28 Moisès va explicar a Aaron tot el que el Senyor li havia comunicat i tots els senyals que li havia manat de fer.
29 Després Moisès i Aaron se’n van anar i van aplegar tots els ancians dels fills d’Israel;
30 i Aaron els va contar tot el que el Senyor havia dit a Moisès, i aquest va mostrar els prodigis davant de tot el poble.
31 El poble va creure i, en sentir que el Senyor havia visitat els fills d’Israel i havia vist la seva aflicció, es van prosternar en adoració.