Naixement i joventut de Moisès

1 Hi hagué un home de la tribu de Leví que s’havia casat amb una dona de la mateixa tribu.
2 Ella va concebre i va tenir un fill; i veient que era bufó, el tingué amagat durant tres mesos.
3 Però com que ja no el podia amagar per més temps, va agafar una cistella de papir, la va calafatejar amb betum i pega, va posar-hi el nen a dins i la deixà entre els joncs, a la vora del riu.
4 Mentrestant, la germana del nen, d’un tros lluny, s’estava a l’aguait per veure què li passaria.
5 La filla del faraó va baixar a banyar-se al riu i, mentre les seves serventes es passejaven per la riba, va veure la cistella entre els joncs i va fer que una de les serventes l’agafés.
6 Quan la va obrir, va veure el nen, i el nen es va posar a plorar. Digué, plena de compassió. “Aquest és un nen dels hebreus.”
7 Llavors la seva germana va dir a la filla del faraó: “¿Vols que vagi a buscar-te una dida, d’entre les hebrees, perquè et criï aquest nen?”
8 “Vés-hi” –digué la filla del faraó. I la noia va anar a buscar la mare del petit.
9 I la filla del faraó li va dir: “Emporta’t aquest menut i cria’l per mi, i jo et passaré el teu salari.” La dona prengué el nen i el va criar.
10 Quan el nen ja va ser gran, el portà a la filla del faraó, i ella se’l va afillar i li va posar el nom de Moisès, perquè deia: “L’he tret de les aigües.”

Moisès s’exilia a Madian

11 Per aquell temps, quan Moisès ja era gran, succeí que va anar on eren els seus germans, els fills d’Israel, i es va adonar del treball feixuc que feien, i veié que un egipci pegava un hebreu, un dels seus germans.
12 Llavors, Moisès va mirar al seu voltant i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i el va colgar sota la sorra.
13 L’endemà va tornar a sortir, i es va trobar amb dos hebreus que s’estaven barallant. Dirigint-se a l’agressor, li digué: “Per què pegues el teu company?”
14 Li contestà: “Qui t’ha posat per cap i jutge de nosaltres? ¿Que potser penses matar-me a mi, tal com vas matar l’egipci?” Llavors Moisès va agafar por, i pensava: “Segurament que ja se sap el fet.”
15 El faraó es va assabentar d’aquell fet i buscava Moisès per matar-lo; però ell va fugir de davant del faraó i es dirigí cap a la terra de Madian; i quan va arribar prop d’un pou, s’hi va aturar.
16 El sacerdot de Madian tenia set filles. Aquestes van arribar, van pouar, i van omplir les piles per abeurar les ovelles del seu pare.
17 Llavors es van presentar els pastors i les van fer fora. Però Moisès es va alçar i les va defensar, i va abeurar les seves ovelles.
18 En ser de tornada on era el seu pare Reuel, aquest els va preguntar: “Com és que avui torneu tan aviat?”
19 Van contestar: “És que un egipci ens ha defensat de la mà d’uns pastors, i fins ha pouat per a nosaltres i ha abeurat les ovelles.”
20 Preguntà a les seves filles: “I on és ara? Per què l’heu deixat allí? Convideu-lo a menjar.”
21 Moisès va acceptar de quedar-se amb aquell home, el qual va concedir la seva filla Siporà a Moisès.
22 Aquesta va infantar un fill, i ell li va posar el nom de Guerxom, perquè va dir: “Sóc foraster en terra estrangera.”

Déu escolta el clam del seu poble

23 Succeí que, en aquells anys, va morir el rei d’Egipte. I els fills d’Israel, gemegant sota l’esclavitud, clamaven; i el seu clam, des del fons de la seva opressió, va pujar a Déu.
24 Déu va escoltar el seu clam, i es recordà del pacte que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob.
25 I Déu va mirar els fills d’Israel i comprengué la seva situació.