Victòria sobre Og, rei de Basan

1 “Després vam canviar el rumb i vam pujar pel camí de Basan. I Og, el rei de Basan, va sortir al nostre encontre, amb tota la seva gent, per presentar batalla a Edreí.
2 I el Senyor em digué: No li tinguis por, perquè l’he posat a les teves mans, amb tota la seva gent i el seu país. Fes amb ell el mateix que vas fer amb Sehon, el rei amorreu que vivia a Heixbon.
3 El Senyor, el nostre Déu, també va fer caure a les nostres mans el rei Og de Basan, amb tota la seva gent, i el vam combatre fins que, dels seus, no en va quedar cap supervivent.
4 En aquell fet, vam conquerir totes les seves ciutats; no hi hagué cap plaça forta que no li prenguéssim: seixanta ciutats, tota la regió d’Argob, el domini d’Og a Basan.
5 Aquestes ciutats eren totes fortificades, amb muralles altes i portes amb forrellats. Això sense comptar el gran nombre de poblats sense muralla.
6 Totes les vam destruir com vam fer amb Sehon, rei d’Heixbon, exterminant a cada ciutat homes, dones i nens.
7 Però el bestiar i el botí de les ciutats ens ho vam endur per a nosaltres.
8 En aquell fet vam arrancar del poder d’aquells dos reis amorreus el territori situat en aquesta part del Jordà, des del torrent d’Arnon fins a la muntanya de l’Hermon.
9 (Els sidonis, a l’Hermon, l’anomenen Sirion, i els amorreus l’anomenen Senir.)
10 També totes les poblacions de l’altiplà, tot Galaad i tot Basan, fins a Salcà i Edreí, ciutats del regne d’Og a Basan.
11 Perquè Og, rei de Basan, va ser l’últim supervivent dels rafaïtes. Per cert, el seu llit era un llit de ferro, i es troba a Rabà dels ammonites. Fa nou colzades de llarg i quatre colzades d’ample, segons el colze d’un home.

Repartició de la Transjordània

12 D’aquell territori que vam ocupar en aquella ocasió, la regió que va d’Aroer, situada sobre el torrent d’Arnon, fins a la meitat de la serralada de Galaad, amb les seves poblacions, la vaig donar als rubenites i als gadites;
13 i la resta de Galaad i tot Basan, el reialme d’Og, el vaig donar a la mitja tribu de Manassès. Tota la regió d’Argob, amb tot el Basan, és la que fou anomenada terra de gegants.
14 Jaïr, fill de Manassès, prengué tota la regió d’Argob, fins a la frontera dels gueixurites i els maacatites, i va posar el seu propi nom a les contrades de Basan, anomenant-les poblets de Jaïr, que encara perdura.
15 A Maquir li vaig donar Galaad.
16 Als rubenites i els gadites els vaig donar la regió que va de Galaad fins al torrent d’Arnon, fent de límit el centre del torrent, i fins al torrent de Jaboc, frontera dels descendents d’Ammon.
17 També l’Arabà, amb el Jordà com a límit, des de Genesaret fins al Mar de l’Arabà, que és el Mar Mort, al peu dels vessants de Pisgà, a l’orient.
18 En aquella ocasió us vaig manar això: El Senyor, el vostre Déu, us ha donat aquesta terra en propietat; tots els homes de guerra passaran armats al davant dels vostres germans, els fills d’Israel;
19 només es quedaran a les ciutats que us he donat les vostres dones, la vostra mainada i els ramats, que reconec que és molt nombrós,
20 fins que el Senyor hagi establert els vostres germans, com ho ha fet amb vosaltres, i ells també hagin pres possessió de la terra que el Senyor, el vostre Déu, els donarà a l’altra banda del Jordà. Llavors, cada un de vosaltres podrà tornar a la propietat que us he donat.
21 En aquell temps també vaig ordenar a Josuè això: Els teus ulls han vist tot el que acaba de fer el Senyor, el vostre Déu, amb aquests dos reis; així seguirà fent el Senyor amb tots els reialmes per on passaràs.
22 No els tinguis por, perquè el mateix Senyor, el vostre Déu, lluitarà per vosaltres.

Institució del successor de Moisès

23 En aquell temps jo vaig suplicar així al Senyor:
24 Senyor Etern, tu has començat a mostrar al teu servent la teva grandesa i la teva mà poderosa, perquè, quin déu hi ha al cel o a la terra que pugui igualar les teves obres o pugui igualar els teus fets prodigiosos?
25 Et prego que em deixis passar, a fi que pugui veure aquella bona terra que hi ha a l’altra banda del Jordà, aquella serralada esplèndida i el Líban.
26 Però el Senyor s’havia enutjat amb mi per culpa vostra, i no em va escoltar. El Senyor em digué: Prou, no em tornis a parlar més d’això!
27 Puja al cim del Pisgà i alça la vista cap a ponent, cap al nord, cap al migdia i cap a llevant, i contempla-ho amb els teus ulls, perquè no passaràs aquest Jordà.
28 Però dóna instruccions a Josuè, encoratja’l i anima’l, perquè ell ha de passar al capdavant d’aquest poble i és ell qui el durà a prendre possessió de la terra que podràs veure.
29 I ens vam quedar a la vall, davant Betpeor.”