Les ciutats de refugi

1 “Quan el Senyor, el teu Déu, destrossi les nacions, la terra de les quals el Senyor, el teu Déu, et dóna a tu, quan les hagis conquerit i hagis ocupat les seves ciutats i les seves cases,
2 et reservaràs tres poblacions dins del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en propietat.
3 Prepararàs el camí i dividiràs en tres parts el territori d’aquest país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència, i serviran perquè qualsevol homicida s’hi pugui refugiar.
4 I aquestes seran les condicions de l’homicida que podrà refugiar-s’hi i salvar la vida: Aquell qui hagi mort el seu proïsme sense voler i sense tenir-li enemistat.
5 Com, per exemple, quan un va amb el seu company al bosc, a tallar llenya i, quan la seva mà brandeix la destral per donar el tall a l’arbre, salta el ferro del mànec, toca el seu company i el mata, aquest podrà fugir a qualsevol d’aquelles ciutats i podrà salvar la vida;
6 evitarà que el venjador de sang, quan la ira li omple el cor, persegueixi l’homicida i, si el camí és llarg, l’atrapi i el mati, quan de fet no mereixia la mort, ja que no li tenia odi.
7 Es per això que et dono aquesta ordre: Reserva’t tres poblacions,
8 i quan el Senyor, el teu Déu, eixampli el teu territori, com va jurar als teus avantpassats, i et doni tota la terra que va prometre de donar als teus avantpassats,
9 si procures guardar tots aquests manaments que avui et prescric per complir-los estimant el Senyor, el teu Déu, i seguint sempre els seus camins, llavors podràs incrementar amb tres ciutats més les tres d’abans.
10 Així no es vessarà sang a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna com a heretat, i no caurà damunt teu la responsabilitat de sang.
11 Però si un home odia el seu proïsme i li posa un parany, i llençant-se damunt d’ell el fereix greument, fins al punt que mor, i després fuig a una d’aquelles ciutats,
12 els ancians d’aquella ciutat el faran agafar i el posaran a les mans del venjador de sang perquè mori.
13 No te’l miris amb compassió; netejaràs Israel de sang innocent i serà un bé per a tu.

Respectar els límits de propietat

14 No canviaràs de lloc les fites del teu veí que els antics havien establert en l’heretatge que has de rebre a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.

Contra el fals testimoni

15 No valdrà un sol testimoni contra algú en tots els casos de culpa o de falta, sigui quin sigui el delicte comès; només per la declaració de dos o tres testimonis s’establirà la causa.
16 Si es presenta un testimoni maliciós contra algú per acusar-lo d’un crim,
17 els dos homes que pledegen compareixeran davant el Senyor, en presència dels sacerdots i dels jutges en funcions en aquell moment,
18 i els jutges investigaran a fons; i si aquell és un testimoni fals, que ha declarat mentides contra el seu germà,
19 llavors faràs amb ell el mateix que ell pretenia fer contra el seu germà; així eliminaràs el mal d’enmig teu.
20 Així els altres ho sabran i temeran, i no tornaran mai més a fer una maldat com aquesta enmig teu.
21 No te’l miris amb compassió: vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu.”