Dol de David per Absalom

1 Van fer saber a Joab: “Mira, el rei plora i es plany per Absalom.”
2 I aquell dia la victòria esdevingué un dol per a tot el poble, perquè van saber que el rei estava desolat pel seu fill Absalom.
3 Les tropes van entrar aquell dia a la ciutat en silenci, com sol entrar l’exèrcit avergonyit quan fuig de la batalla.
4 El rei s’havia tapat la cara i clamava en veu alta: “Fill meu, Absalom! Absalom, fill meu, fill meu!”
5 Llavors Joab va anar a trobar el rei, al palau, i li va dir: “Avui estàs cobrint de vergonya el rostre de tots els teus servidors, que avui mateix han salvat la teva vida, la vida dels teus fills i de les teves filles, la vida de les teves mullers i la vida de les teves concubines,
6 demostrant afecte als qui t’avorreixen, i avorrint els qui t’estimen. Avui has fet palès que per a tu no compten ni prínceps ni servidors. Veig ben clar que si avui Absalom fos viu, encara que tots nosaltres fóssim morts, estaries més content.
7 Ara, doncs, alça’t, surt a fora i parla cordialment als teus servidors, perquè et juro pel Senyor que, si no surts, no quedarà ni un sol home amb tu aquesta nit; i això et seria una desgràcia pitjor que cap altra desgràcia que t’hagi pogut sobrevenir des de la teva joventut fins ara.”
8 Llavors el rei es va alçar i s’assegué a la porta, i es va passar l’avís per tot el poble: “Mireu, el rei s’ha assegut a la porta”, i tota la gent es va presentar davant el rei. Israel, però, havia fugit, cadascú a casa seva.

David torna a Jerusalem

9 Per totes les tribus d’Israel, la gent discutia dient: “El rei ens ha lliurat del poder dels nostres enemics i ens ha salvat de la mà dels filisteus, però ara està exiliat del país per causa d’Absalom;
10 i Absalom, que havíem ungit per rei nostre, ha mort a la batalla. Ara, doncs, per què no dieu res sobre fer tornar David?”
11 El mateix rei David els va enviar els sacerdots Sadoc i Abiatar dient-los: “Aneu a parlar amb els ancians de Judà i digueu-los: Per què heu de ser vosaltres els últims a demanar el retorn del rei al seu palau?” (I és que allò que es deia per tot Israel havia arribat on s’estava el rei).
12 “Vosaltres sou els meus germans, sou ossos dels meus ossos i carn de la meva carn. Per què, doncs, heu de ser vosaltres els últims a demanar el retorn del rei?
13 I a Amassà digueu-li: ¿que no ets tu os dels meus ossos i carn de la meva carn? Que Déu em castigui severament si no et constitueixo per sempre comandant de l’exèrcit a les meves ordres, en substitució de Joab!”
14 Així va decantar el cor de tots els homes de Judà com si fossin un sol home, que van fer dir a David: “Torna tu i tots els teus servidors.”
15 El rei emprengué el retorn i es va aturar al Jordà. Judà havia vingut a Guilgal per rebre el rei i ajudar-lo a passar el Jordà.
16 Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, va cuitar a baixar amb els homes de Judà per rebre el rei David.
17 Amb ell venien mil homes de Benjamí. I Sibà, el criat de la casa de Saül, amb els seus quinze fills i els seus vint mossos, van passar el Jordà abans que el rei.
18 Va travessar el gual per ajudar a passar la família del rei i fer els preparatius convenients. Llavors Ximí, fill de Guerà, es va llançar als peus del rei, tan bon punt hagué travessat el Jordà,
19 i li digué: “Que el meu senyor no em culpi d’iniquitat ni tingui memòria dels greuges que el teu servent cometé el dia que el meu senyor, el rei, va sortir de Jerusalem. Que el meu senyor no els retingui dins el cor.
20 Perquè jo, el teu servent, reconec haver faltat, i he vingut avui el primer de tota la casa de Josep per baixar a donar la benvinguda al rei, el meu senyor.”
21 Però Abisai, fill de Seruià, intervingué dient: “¿És que no ha de morir Ximí, per haver maleït l’ungit del Senyor?”
22 Llavors David respongué: “Què tinc jo a veure amb vosaltres, fills de Seruià, perquè avui us poseu en contra meva? ¿És que pot morir algú avui a Israel? ¿No acabo de saber que des d’avui regno sobre Israel?”
23 I dirigint-se a Ximí digué: “No moriràs.” I el rei li ho va jurar.

Mefibóixet baixa a rebre David

24 També Mefibóixet, el nét de Saül, va baixar a rebre el rei. No s’havia rentat els peus, ni s’havia arreglat la barba, ni s’havia fet rentar els vestits des del dia que el rei va marxar fins al dia que va tornar en pau.
25 I quan ell vingué a Jerusalem, a la recepció del rei, el rei li digué: “Per què no vas venir amb mi, Mefibóixet?”
26 Ell respongué: “Senyor i rei meu, el meu criat em va enganyar. El teu servidor li havia dit: ‘Prepara l’ase, que hi muntaré i marxaré amb el rei’, perquè el teu servidor és coix.
27 A més, ha calumniat el teu servidor davant el rei, el meu senyor. Però el meu senyor, el rei, és com un àngel de Déu i farà el que li sembli més bé.
28 Perquè tota la casa del meu pare era mereixedora de la mort davant el meu senyor, el rei, i tu, en canvi, vas posar el teu servidor entre els convidats a la teva taula. Amb quin dret, doncs, puc suplicar encara més davant el rei?”
29 El rei respongué: “No en parlem més! Ja he decidit que tu i Sibà us dividiu les terres.”
30 Mefibóixet respongué al rei: “Ja s’ho pot quedar tot; en tinc prou amb què el rei hagi tornat a casa seva en pau.”

David recompensa Barzil·lai

31 També Barzil·lai, el galaadita, va venir a Roglim i va passar el Jordà amb el rei per acomiadar-se d’ell al Jordà mateix.
32 Barzil·lai era molt vell, tenia vuitanta anys. Ell havia sostingut el rei durant el seu exili a Mahanaim, perquè era un home molt ric.
33 El rei digué a Barzil·lai: “Segueix amb mi i jo et mantindré al meu costat a Jerusalem.”
34 Però Barzil·lai respongué al rei: “Quants anys em queden de vida perquè pugi amb el rei a Jerusalem?
35 Avui, als vuitanta anys, ja no puc distingir entre el que és agradable i el que no ho és; ¿podrà el teu servent assaborir el que mengi o el que begui? ¿Puc apreciar encara les veus dels cantors i les cantores? Per què hauria de ser el teu servidor una càrrega per al rei, el meu senyor?
36 El teu servidor anirà amb el rei un tros més enllà del Jordà, però, per què m’ha de recompensar el rei amb la seva gran mercè?
37 Només et demano que deixis que el teu servent se’n torni, perquè pugui morir a la meva ciutat, prop del sepulcre del meu pare i de la meva mare. A canvi, aquí tens el teu servidor Quimham, que vagi ell amb el meu senyor, el rei, i fes per ell el que millor et sembli.”
38 El rei va contestar: “Quimham passarà endavant amb mi, i jo faré per ell el que millor et sembli a tu, i tot el que em demanis t’ho concediré.”
39 Tot el poble va passar el Jordà, i també el va passar el rei. El rei va besar Barzil·lai i el va beneir, i ell se’n tornà a casa seva.
40 El rei va seguir endavant cap a Guilgal, amb Quimham al seu costat. Tot el poble de Judà acompanyava el rei, a més de la meitat del poble d’Israel.
41 Llavors tots aquells israelites van anar a trobar el rei i li van dir: “Per què els homes de Judà, els nostres germans, t’han acaparat i han fet passar el Jordà al rei i la seva família escoltat per tots els seguidors de David?”
42 Els de Judà van contestar als israelites: “Perquè el rei és parent nostre. Per què us ha de molestar això? ¿És que nosaltres hem menjat res a costa del rei? ¿Que ens ha fet ell algun obsequi?”
43 I el homes d’Israel respongueren als homes de Judà: “Nosaltres tenim sobre el rei deu vegades més dret que vosaltres. A més, David és més nostre que vostre. Per què, doncs, ens heu rebutjat, quan de fet va ser nostra la primera proposta de fer tornar el nostre rei?” I els arguments de la gent de Judà eren més forts que no pas els arguments de la gent d’Israel.