SEGON LLIBRE DELS
REIS
7
Eliseu anuncia la fi de la fam
1 Llavors Eliseu digué: “Escolteu la paraula del Senyor! Això diu el Senyor:
Demà en aquesta hora, a la porta de Samaria vendran una mesura de flor de farina
per un sicle, i dues mesures d’ordi també per un sicle.”
2 Llavors l’oficial que prestava el seu braç perquè el rei s’hi recolzés, va dir
a l’home de Déu: “Encara que el Senyor obrís finestres al cel, ¿seria possible
això que dius?” Ell respongué: “Amb els teus ulls ho veuràs, però no en
menjaràs.”
El campament dels sirians abandonat
3 Hi havia quatre leprosos que s’estaven a l’entrada de la porta de la ciutat, i
es digueren l’un a l’altre: “Què fem asseguts aquí esperant la mort?
4 Si decidíem entrar a la ciutat, com que la fam hi impera, ens hi moriríem; i
si ens quedem aquí, morirem també. Passem-nos, doncs, al campament dels sirians:
si ells ens perdonen la vida, viurem, i si ens donen la mort, morirem.”
5 Es van alçar, doncs, al capvespre, per anar al campament dels sirians, i quan
van arribar a la seva entrada veieren que no hi havia ningú.
6 El Senyor havia fet sentir en el campament dels sirians estrèpit de carros,
retruny de cavalls, fragor com d’un gran exèrcit, i s’havien dit els uns als
altres: “El rei d’Israel ha contractat els reis dels hitites i els reis dels
egipcis perquè vinguin contra nosaltres!”
7 I al capvespre havien fugit abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot
el campament tal com estava, fugint per salvar la vida.
8 Aquells leprosos van anar fins a l’extrem del campament, van entrar en una
tenda, van menjar i beure, i se’n van endur plata, or i vestits, i van anar a
amagar-ho.
9 Llavors es digueren l’un a l’altre: “No està bé el que fem. Avui és un dia de
bones noves, i nosaltres callem. Si esperem fins a la matinada, caurem en falta.
Anem ara mateix i fem-ho saber al palau reial.”
10 Hi van anar i, cridant la guàrdia de la porta de la ciutat, els van anunciar:
“Hem anat al campament dels sirians i allà no hi ha ningú ni se sent cap veu
humana; només hi ha cavalls i ases lligats, i les tendes intactes.”
11 I els guardes de la porta van cridar per fer-ho saber dins el palau reial.
12 El rei es va alçar en plena nit i digué als seus servidors: “Jo us diré el
que ens han preparat els sirians: ells saben que estem afamats, i han sortit del
campament i s’han amagat al camp, pensant: Així que surtin els agafarem vius i
entrarem a la ciutat.”
13 Però un dels seus servidors digué: “Si et sembla bé, fem que prenguin cinc
dels cavalls que han quedat a la ciutat, ja que els que queden aquí també
moriran, com han mort la gran majoria d’Israel, i enviem-los; i ja veurem què
passa.”
Saqueig del campament sirià
14 Van prendre dos carros amb els seus cavalls, i el rei els va enviar a
rastrejar el campament dels sirians dient-los: “Aneu a inspeccionar.”
15 Van anar rastrejant-los fins al Jordà, i veieren que tot el camí era ple de
vestits i estris que els sirians havien llençat en fugir precipitadament. Els
enviats van tornar i ho van comunicar al rei.
16 Llavors la gent va sortir i van saquejar el campament dels sirians. Així va
ser com es va vendre una mesura de flor de farina per un sicle i dues mesures
d’ordi per un sicle, segons la paraula del Senyor.
17 El rei havia encomanat la guàrdia de la porta a l’oficial que prestava el seu
braç perquè s’hi recolzés, però el poble el va trepitjar allí a la porta i va
morir, tal com havia dit l’home de Déu quan el rei va anar a trobar-lo.
18 Perquè, quan l’home de Déu digué al rei: “Demà, en aquesta hora, a la porta
de Samaria vendran una mesura de flor de farina per un sicle, i dues mesures
d’ordi per un sicle”,
19 aquell oficial havia replicat a l’home de Déu: “Encara que el Senyor obrís
finestres al cel, ¿seria possible això que dius?”; i ell va respondre: “Amb els
teus ulls ho veuràs, però no en menjaràs!”
20 Això mateix és el que li va passar: el poble el va trepitjar allí a la porta,
i va morir.